Aquest dimecres al matí, a primera hora, ha arrencat el desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, un espai que els darrers mesos ha centrat part de l’actualitat d’aquesta ciutat de l’àrea metropolitana per la batalla del seu alcalde, el popular Xavier Garcia Albiol, per aconseguir el permís judicial per accedir a l’interior de l’edifici, de titularitat municipal, i fer-ne fora les 400 persones que fa anys que hi viuen. Amb equips d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra, amb ARRO i la Brigada Mòbil, i amb un dispositiu de gran magnitud, un dels més grans fets mai al nostre país, s’està fent efectiva l’ordre del jutjat contenciós administratiu número 11 de Barcelona que n’ordena el desallotjament. A les sis del matí, els agents que estan participant en l’operatiu han rebut les darreres instruccions i s’han dirigit cap al punt, que a les set del matí ha quedat blindat.
Durant la següent hora, la policia els ha anat avisant que havien d'abandonar les instal·lacions, i la intervenció ja era "imminent" al voltant de les vuit del matí. Al lloc, una desena d'activistes han fet càntics contra tots els partits polítics, a l'espera de la intervenció definitiva de les autoritats. A dos quarts de nou, i després de deixar sortir diverses persones que anaven carregades amb les seves pertinences, els Mossos han trencat el bloqueig que hi havia a la porta principal i han accedit a l'interior de les naus de l'antic institut, on quedaven unes 50 persones, segons fonts policials. En la maniobra per obrir pas, els Mossos han fet cops de defensa per moure els manifestants cap a l'altre costat del carrer. La policia ha rebut llançaments de pedres i altres objectes, sense més incidents. Des de l'interior de l'antic institut també s'han fet llançaments de pedres i s'ha llençat gasolina, segons la policia. En total, s'han identificat 181 persones i s'ha fet un arrest per part de Mossos per un requisit de detenció.
En l’ordre judicial, que donava quinze dies per fer efectiu el desallotjament de les naus on viuen grups de persones sense llar, la majoria immigrants en situació irregular al nostre país i de diverses nacionalitats, s’autoritzava a fer-ho amb presència policial, tal com ha acabat passant. Fa setmanes que els comandaments de la comissaria de Badalona dels Mossos d’Esquadra i també de la Regió Policial Metropolitana Nord, amb l'intendent Toni Sánchez, sotscap de la regió, i el cap de l'ARRO de la regió, han treballat en aquest dispositiu, que s'ha previst llarg, tenint en compte la gran quantitat de persones que hi ha a l’interior. Els darrers dies, algunes de les persones que hi havia a l’interior de la nau ja han sortit pel seu propi peu, de manera coordinada, alguns d’ells amb serveis socials, per intentar trobar un lloc on passar els dies que venen de fred. Si bé en algun moment hi havia 400 persones a l’interior, es creu que aquest matí, quan la policia ha accedit a l’interior, n’hi havia unes 200. Durant aquesta nit, i abans de l'actuació de la policia, un grup de trenta persones, totes d'elles estrangeres, la majoria subsaharianes, han abandonat també l'antic institut, sobretot per evitar ser identificades i detingudes per la policia espanyola -que, de totes maneres, n'ha acabat identificant 54 i detenint 18 per temes d'Estrangeria-, desplegada per controlar les persones en situació irregular. Els agents mobilitzats dels diversos cossos superen el centenar; la policia catalana no ha donat detalls del nombre d'agents, però la Policia Nacional n'ha aportat, de la brigada d'estrangeria, una cinquantena.
De manera paral·lela, el consistori badaloní ha activat també un dispositiu social per donar suport d’emergència a les persones sense llar que durant el matí seran obligades a abandonar les naus de l’antic edifici. La magistrada que signa l’autorització de desallotjament així ho ha demanat: que el consistori faci el possible per donar suport social a les persones que fins ara vivien en aquest antic institut de Badalona. Segons el consistori, aquest equipament s’ha convertit en un niu de conflictes, delinqüència, venda de droga i prostitució, per un grup de persones —no totes— que generen greus problemes de seguretat ciutadana i que saben que, fins avui, la policia no podia accedir a l’interior de l’espai ocupat. L’Ajuntament de Badalona, durant els mesos que s’ha allargat el contenciós judicial, es va plantejar ubicar a l’exterior de l’espai una patrulla fixa de la policia municipal, però els comandaments ho van descartar per la perillositat que hauria generat per als agents. L’operatiu d’aquest matí al barri de Sant Roc seguirà a la tarda, mantenint agents de la Brimo a la zona, per possibles protestes que grups de suport als ocupes puguin organitzar de cara al vespre davant de l’Ajuntament de Badalona. Durant el desallotjament, diversos veïns han aplaudit a la policia i han cridat contra els ocupes.
Homicidi a l’agost i agressió a periodistes
El passat mes d’agost, un home en va matar un altre a ganivetades, tal com va avançar ElCaso.cat, en una baralla en aquesta nau ocupada al barri de Sant Roc de Badalona. Un dels ocupes, que feia poc que hi havia arribat, va atacar-ne un altre, ferint-lo de gravetat, i va acabar morint. En aquell moment, l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, que va assegurar que feia dos anys que treballava per desallotjar l’espai, ho va qualificar de “surrealista i indignant” i que ningú, més enllà del consistori, feia res per recuperar l’espai on viuen desenes de persones “al marge de la llei”. “És surrealista i profundament indignant que un ajuntament hagi de suportar un calvari judicial interminable per recuperar el que és seu mentre els veïns pateixen els efectes d’aquesta situació”, va assegurar en aquell moment l’alcalde. Les queixes dels veïns, farts de la inseguretat que genera un grup de les persones que viuen a l’interior del B9, s’han fet sentir els darrers mesos.
Una de les traves que esgrimien des del jutjat que havia d’autoritzar el desallotjament és que l’Ajuntament havia de facilitar una alternativa habitacional als ocupants per poder-los fer fora, un extrem que Albiol sempre s’ha negat a oferir. Per principis, va assegurar l’alcalde, no donaran casa “als que van drogats tot el dia, roben i amenacen els veïns”. Fa pocs dies, un grup de les persones que malviuen en aquest institut ocupat de Badalona va atacar de manera molt violenta un equip de periodistes d’Antena 3, rebentant-los la càmera de filmació que portaven. La idea de l’Ajuntament de Badalona, que ja té el contracte signat amb l’empresa que ha de tirar a terra l’edificació per evitar que, quan marxin els Mossos, es torni a ocupar, és aprofitar en els propers anys el terreny municipal on fins avui hi ha hagut el B9 per construir-hi la nova comissaria de la Guàrdia Urbana de la ciutat.
Una pugna política contra Albiol
La guerra judicial de l’alcalde Albiol per arribar fins al dia d’avui, amb el desallotjament per part de la policia, ha necessitat també una batalla política. Tot i que l’alcalde del PP governa amb majoria absoluta al consistori de Badalona, els grups polítics d’esquerra han criticat durament les accions de l’alcalde, no només amb el cas B9, sinó també amb els altres assentaments d’ocupes que ha anat desmantellant, sobretot si estaven en terrenys municipals, els darrers anys. El passat mes de març, amb agents de la Guàrdia Urbana, va desallotjar els ocupes de la masia municipal de Ca l’Andal, un edifici del segle XV en desús des dels anys noranta i on vivien, entre altres persones, grups de multireincidents que actuaven a la zona de l’àrea metropolitana de Barcelona.
L’alcalde Albiol ha fet la guerra contra l’ocupació, sigui a gran escala, com el B9, o en pisos als barris de la ciutat, el seu cavall de batalla, presentant-s’hi fins i tot ell mateix, i després publicant-ho a Instagram, en ocupacions amb conflicte veïnal. Segons dades del mateix Ajuntament, la Guàrdia Urbana ha evitat un 50% de les ocupacions en un any a la ciutat i, alhora, també ha anunciat la creació d’habitatges públics en vuit solars municipals. L’any 2024, a la ciutat es van denunciar 741 ocupacions. El primer semestre de 2025, segons dades a les quals ha tingut accés ElNacional.cat, unes 500. Aquest dimarts no està previst que l’alcalde es presenti a la zona zero, per recomanació dels Mossos, per evitar crispar encara més l’ambient. Des de l’Ajuntament de Badalona es farà una valoració del dispositiu i de la recuperació de l’espai per a l’inici del projecte de la nova caserna de la policia de la ciutat.
El desallotjament arriba al Parlament
L'operatiu dels Mossos ha arribat al Parlament, informa Marta Lasalas. La portaveu dels Comuns, Jèssica Albiach, ha retret al president de la Generalitat que el desallotjament es fa sense alternativa habitacional per als centenars de persones afectades, la qual cosa ha descrit com "una vergonya i una vulneració dels drets humans". La responsable dels Comuns ha retret que han arribat abans agents de la policia espanyola a fer els controls d'estrangeria que els serveis socials. "El que cal és acabar amb els problemes d'infrahabitatge i, en cap cas, el camí pot ser estigmatitzar i deixar al carrer qui més ho necessita", ha reclamat.
Salvador Illa, per la seva part, ha argumentat que en "matèria de compliment de lleis" el Govern les ha d'acatar totes, també quan una jutgessa ordena l'executiu a fer un desnonament. Ha recordat que aquest no l'ha instat el Govern, sinó que es tracta d'un desnonament instat per l'Ajuntament de Badalona. "El govern està acompanyant amb valors per fer les coses ben fetes i està ajudant a atendre tothom qui s'ha d'atendre. S'està complint la llei, no tenim altre camí", ha reblat.