El desenvolupament del cotxe elèctric ha avançat a gran velocitat durant l'última dècada, però el veritable salt tecnològic encara estava pendent en el cor del sistema: la bateria. Mentre la indústria ha optimitzat progressivament les cel·les d'ions de liti, una nova generació d'acumuladors comença a perfilar-se com el pròxim gran punt d'inflexió. Les bateries d'estat sòlid prometen transformar no només l'autonomia, sinó també la seguretat, la durabilitat i l'experiència d'ús.
Actualment, la majoria de vehicles elèctrics empren electròlit líquid per permetre el flux d'ions entre els pols de la bateria. Aquest component, tot i que eficaç, presenta limitacions en termes d'estabilitat tèrmica, densitat energètica i degradació amb el pas del temps. La substitució d'aquest electròlit per un material sòlid canvia completament l'arquitectura interna de l'acumulador i obre la porta a un rendiment molt superior.
No és cap secret que un dels principals reptes del cotxe elèctric continua sent oferir autonomies àmplies sense disparar el pes ni el cost. La nova tecnologia apunta directament a aquest equilibri, amb xifres que podrien redefinir els estàndards actuals del mercat.
Més energia en menys espai
L'avantatge més significatiu de les bateries d'estat sòlid és la seva major densitat energètica. En termes pràctics, poden emmagatzemar fins a un 50 % més d'energia en el mateix volum que una bateria convencional d'ions de liti. Això implica que, mantenint la mida del paquet, un vehicle podria recórrer molts més quilòmetres amb una sola càrrega.
En determinats segments, es parla d'autonomies properes als 1.000 quilòmetres, una xifra que situaria el cotxe elèctric en un nivell de practicitat comparable al dels models de combustió en trajectes llargs. Alternativament, els fabricants podrien optar per instal·lar bateries més compactes per mantenir autonomies similars a les actuals, reduint pes i millorant l'eficiència global.
Un altre dels punts clau és la velocitat de recàrrega. Les projeccions tècniques indiquen que seria possible assolir el 80 % de càrrega en menys de deu minuts, aproximadament la meitat del temps que requereixen molts sistemes actuals de càrrega ràpida. Aquesta reducció tindria un impacte directe en la percepció de l'usuari, escurçant les esperes en viatges llargs i facilitant la integració del vehicle elèctric en l'ús quotidià.
A això s'hi suma un augment considerable de la seguretat. En eliminar l'electròlit líquid inflamable, es redueix el risc d'incendis provocats per sobreescalfaments o danys estructurals. L'estabilitat tèrmica millora i el conjunt resulta menys sensible a reaccions incontrolades en cas d'accident.
Més llarga vida útil i reptes industrials
L'estructura sòlida també afavoreix una degradació més lenta dels materials interns. Això es tradueix en una major vida útil i en la possibilitat de suportar més cicles de càrrega i descàrrega sense pèrdues significatives de capacitat. En aquest sentit, la durabilitat esdevé un factor determinant per reduir el cost total del vehicle al llarg de la seva vida útil.
Des del punt de vista tècnic, la transició cap a l'estat sòlid exigeix superar desafiaments rellevants en fabricació i escalabilitat. La producció massiva requereix processos altament precisos i materials específics que encara estan en fase d'optimització. Tanmateix, els calendaris industrials apunten a una implantació progressiva a partir de 2027, inicialment en models de gamma alta abans d'estendre's a la resta del mercat.
Allò destacable en aquest cas és que la innovació no es limita a ampliar l'autonomia, sinó que redefineix la concepció completa del sistema elèctric. Menys pes, més seguretat, recàrregues més ràpides i més longevitat configuren un escenari en què el vehicle elèctric podria consolidar-se definitivament com a alternativa dominant. Si la tecnologia assoleix la maduresa prevista, l'impacte en la mobilitat serà estructural i marcarà l'inici d'una nova etapa per a la indústria de l'automòbil.