L'expansió del cotxe elèctric a Europa és ja una realitat consolidada. L'oferta creix, les autonomies superen àmpliament els 400 quilòmetres en nombrosos models i els temps de recàrrega s'han reduït de manera notable en tot just un lustre. Tanmateix, en paral·lel a l'avenç tecnològic, persisteixen interrogants rellevants entorn de la durabilitat dels seus components clau, especialment la bateria.
El debat se centra en la diferència entre la garantia oficial i la vida útil real del sistema d'emmagatzematge energètic. La majoria de fabricants recolzen les seves bateries durant vuit anys o fins a un determinat quilometratge, amb el compromís de mantenir almenys el 70 % de la capacitat original. A partir d'aquest llindar, la degradació comença a tenir un impacte directe en l'autonomia disponible i, per extensió, en l'experiència d'ús.
Garantia limitada enfront d'envelliment progressiu
No és cap secret que la bateria constitueix l'element més costós d'un vehicle elèctric i el que més condiciona el seu valor residual. La seva degradació és un procés químic inevitable que depèn de múltiples factors: nombre de cicles de càrrega, ús de recàrrega ràpida, exposició a temperatures extremes o gestió tèrmica del sistema. Tot i que l'evolució tecnològica ha permès millorar l'estabilitat i l'eficiència, el desgast continua sent una variable determinant.
Diversos anàlisis tècnics situen la pèrdua mitjana de capacitat al voltant d'un 2 % o 3 % anual en condicions normals. Això implica que, després de vuit anys, la bateria podria situar-se prop del límit cobert per la garantia. El més destacable en aquest cas és que, a partir del desè any, alguns acumuladors poden presentar una minva d'autonomia prou significativa com per alterar la funcionalitat original del vehicle, especialment en models amb bateries de menor capacitat inicial.
El cost de substitució completa del paquet de bateries continua sent elevat, tot i que ha descendit progressivament. Depenent del segment i la capacitat energètica instal·lada, la factura pot oscil·lar entre xifres que condicionen la viabilitat econòmica de l'operació en vehicles amb una dècada d'antiguitat. Aquesta realitat introdueix un element de cautela en l'anàlisi del cicle de vida complet de l'automòbil elèctric.
Cal destacar que les noves generacions de bateries, incloent químiques com les LFP o el desenvolupament incipient de l'estat sòlid, prometen més estabilitat i menys degradació a llarg termini. Tanmateix, aquestes solucions encara no compten amb una trajectòria suficient per avaluar el seu comportament real més enllà d'una dècada d'ús intensiu.
Una tecnologia en evolució que encara ha de demostrar la seva maduresa
El cotxe elèctric actual és notablement superior al de fa cinc anys en termes d'autonomia, eficiència energètica i gestió electrònica. Els sistemes de refrigeració de bateries són més sofisticats, els algorismes de control optimitzen els cicles de càrrega i la densitat energètica ha millorat de manera constant. En aquest sentit, el progrés tècnic és inqüestionable.
Tot i així, convé recordar que es tracta d'una tecnologia relativament recent dins de la indústria de l'automòbil de gran volum. Els motors tèrmics acumulen més d'un segle d'evolució, mentre que la implantació massiva del vehicle elèctric amb prou feines supera l'última dècada. La manca de dades consolidades a molt llarg termini limita l'anàlisi definitiva sobre fiabilitat estructural i degradació real més enllà dels deu o dotze anys.
La incertesa no implica necessàriament un escenari negatiu, però sí evidencia que el mercat encara travessa una fase d'aprenentatge. Els patrons d'ús, les condicions climàtiques i la infraestructura de recàrrega influeixen de forma decisiva en l'envelliment del sistema elèctric. Serà necessari observar el comportament de les primeres generacions d'elèctrics en la seva segona i tercera dècada de vida per disposar de conclusions sòlides.
L'avanç del vehicle elèctric és imparable i el seu desenvolupament tècnic continua accelerant-se. Tanmateix, la qüestió de la durabilitat de les bateries i el seu impacte en el valor residual continuarà sent un factor determinant en els pròxims anys. La maduresa plena d'aquesta tecnologia requerirà temps, dades i experiència acumulada, elements que només es consolidaran amb el pas de les pròximes generacions de models elèctrics.