L'evolució del vehicle elèctric ha estat marcada per un equilibri constant entre autonomia i temps de recàrrega. Mentre les bateries han anat augmentant la seva capacitat i eficiència, el procés de càrrega continuava sent un dels principals condicionants en l'ús diari. Ara, el fabricant xinès BYD dona un cop sobre la taula amb una tecnologia que redueix aquest temps a un nivell fins ara impensable: cinc minuts per recuperar fins a 400 quilòmetres d'autonomia.
L'avanç arriba de la mà de la nova Super e-Platform, una arquitectura elèctrica dissenyada per suportar potències extremadament elevades. No és cap secret que la rapidesa de càrrega s'ha convertit en un dels factors decisius per accelerar l'adopció massiva del cotxe elèctric, especialment en mercats on els desplaçaments de llarga distància continuen sent habituals.
Potència de 1.000 kW i arquitectura de nova generació
La clau tècnica d'aquest sistema rau en la seva capacitat per treballar amb potències de fins a 1.000 kW, una xifra que supera àmpliament els estàndards actuals de producció en sèrie. Traduït a la pràctica, el sistema és capaç d'afegir aproximadament dos quilòmetres d'autonomia per segon en condicions òptimes.
Fins ara, fins i tot els models més avançats del mercat necessitaven entre 15 i 30 minuts per assolir un nivell de càrrega significatiu en estacions ràpides. La proposta de BYD redueix aquest interval a una franja temporal equiparable al repostatge d'un vehicle de combustió, modificant un dels arguments tradicionals en contra del cotxe elèctric.
Per fer possible aquest salt, la companyia ha desenvolupat una nova generació de xips de potència de carbur de silici amb una tensió nominal de fins a 1.500 volts. Aquesta solució permet gestionar majors fluxos energètics amb menor generació de calor i menors pèrdues elèctriques, dos factors crítics quan es treballa amb potències tan elevades.
El més destacable en aquest cas és que la innovació no es limita únicament a la velocitat de càrrega. La plataforma també està concebuda per oferir altes prestacions dinàmiques. Els primers models que integraran aquesta tecnologia, com els Han L i Tang L, incorporen motors de fins a 580 kW, equivalents a 789 CV, amb velocitats màximes superiors als 300 km/h.
Infraestructura de megawatts i repte global
Una arquitectura capaç d'admetre 1.000 kW requereix una infraestructura d'acord. En aquest sentit, BYD ha anunciat el desplegament de 4.000 estacions de càrrega de megawatts a la Xina, equipades amb sistemes de refrigeració líquida i amb una potència màxima que pot assolir els 1.360 kW.
D'altra banda, la companyia ha plantejat un sistema de càrrega dual que permetria actualitzar part de la infraestructura ràpida existent per adaptar-la a estàndards ultraràpids. Aquesta estratègia facilita una transició progressiva i redueix la necessitat de construir tota la xarxa des de zero.
Cal destacar que, en una primera fase, la tecnologia estarà disponible exclusivament en el mercat xinès. L'expansió a Europa dependrà en gran mesura del desenvolupament de xarxes elèctriques capaces de suportar aquestes demandes de potència i de l'adaptació normativa corresponent.
Més enllà de la xifra de cinc minuts, l'impacte real d'aquesta innovació rau en el canvi de percepció. Si l'experiència de recàrrega s'aproxima a la d'un repostatge convencional, el debat sobre la practicitat del vehicle elèctric adquireix una dimensió diferent. A més, la pressió competitiva sobre fabricants europeus i estatunidencs s'intensifica, especialment en un moment en què molts encara treballen amb arquitectures de 800 volts.
La Super e-Platform representa així un salt tecnològic que no només millora el temps de càrrega, sinó que redefineix les expectatives del sector. La cursa per l'electrificació ja no es mesura únicament en autonomia o eficiència, sinó també en la capacitat de reduir al mínim el temps d'espera, un factor clau per consolidar la mobilitat elèctrica a gran escala.