Durant anys s'ha repetit que canviar aviat de marxa i circular sempre a baixes revolucions era la millor manera d'estalviar combustible i cuidar el motor. No obstant això, els mecànics insisteixen que aquesta idea no sempre és correcta. Portar el propulsor constantment per sota del seu règim ideal pot provocar un major esforç mecànic, reduir l'eficiència i fins i tot afavorir determinades avaries amb el pas del temps.
El principal problema apareix quan el motor treballa "ofegat". És a dir, quan circula amb una marxa massa llarga i poques revolucions. En aquesta situació necessita realitzar un esforç major per moure el cotxe. El resultat són vibracions, una resposta més lenta en accelerar i una càrrega addicional tant per al motor com per a la transmissió. Lluny de protegir-los, aquest hàbit pot accelerar el seu desgast.
Els experts i fabricants recomanen no circular sempre a baixes revolucions
A més, tampoc està demostrat que sempre redueixi el consum. En un pendent, per exemple, mantenir una marxa llarga obliga a trepitjar més l'accelerador per conservar la velocitat. El mateix succeeix en realitzar un avançament. Si el motor gira massa a poc a poc, trigarà més a respondre i necessitarà un major esforç per guanyar velocitat. En moltes ocasions, baixar una marxa resulta més eficient i també més segur.
Un altre aspecte important afecta la combustió. Quan el motor treballa molt per sota del seu règim òptim, la barreja de combustible pot cremar-se de forma menys eficient. Això afavoreix l'aparició de dipòsits de carbonissa en diferents components, perjudicant el rendiment del propulsor i augmentant les possibilitats de patir avaries a mitjà i llarg termini.
Augmentaran les visites al taller
En els motors dièsel, a més, el problema pot ser encara major. Sistemes com el filtre de partícules (FAP) o la vàlvula EGR necessiten assolir una determinada temperatura per funcionar correctament. Si el cotxe circula contínuament a poques revolucions i amb prou feines genera calor, aquests elements poden obstruir-se amb major facilitat, donant lloc a reparacions que solen ser costoses.
Això no significa que conduir a poques revolucions sigui sempre perjudicial. A ciutat, durant una circulació tranquil·la o en descensos suaus, pot ser una estratègia perfectament vàlida. La clau és no forçar el motor. Com a orientació general, els motors benzina solen treballar amb major eficiència entre 1.500 i 2.500 rpm, mentre que en un dièsel el recomanable és mantenir-se normalment entre 1.200 i 2.000 rpm, evitant baixar de forma habitual de les 1.000 rpm.
La millor forma d'allargar la vida del motor no consisteix a conduir sempre al menor règim possible. El realment important és adaptar la marxa a cada situació, evitar que el propulsor treballi forçat i utilitzar tot el seu rang de funcionament amb sentit comú. Un motor que gira en la seva zona d'eficiència consumeix menys, respon millor i, sobretot, té moltes més possibilitats de mantenir-se en bon estat durant anys.