Si bé és cert que els últims anys són molts a Espanya els que opten per no tenir carnet de conduir, entre altres coses perquè no el necessiten tenint en compte els canvis quant a mobilitat urbana que s'han donat al nostre país en els últims temps, també ho és que continuen sent la majoria els que sí que opten per acabar traient-se el carnet de conduir, fins i tot encara que sigui no als 18 o 19 anys com era habitual fa anys sinó més endavant al llarg de la seva vida.

En aquest sentit, no és que sigui precisament cap secret que, si bé és cert que l'examen teòric i pràctic com s'ha de realitzar tan sols una vegada, és necessari renovar el carnet de conduir cada pocs anys, 10 en el cas dels menors de 65 anys i cada cinc anys a partir d'aquesta edat.

Tampoc no és que sigui precisament cap secret que el procés de renovació no és que sigui precisament complicat, entre altres coses perquè tan sols cal superar un test per mesurar les nostres actituds físiques i pagar les taxes corresponents.

Això sí, es pot tenir en compte que, com apunten des de la Direcció General de Trànsit, hi ha una sèrie de malalties que impedeixen de renovar el carnet de conduir, entre altres coses perquè són una sèrie de malalties que posarien en risc tant el mateix conductor com la resta d'ocupants de la via.

Si tens una d'aquestes malalties no podràs renovar el carnet

En el cas de les malalties cardíaques poden variar des d'arrítmies fins a l'infart agut de miocardi així com el fet que els portadors de desfibril·lador automàtic o marcapassos també tenen els seus propis terminis i requisits específics. Pel que es refereix a les malalties cròniques i degeneratives, es troben l'artritis reumatoide, l'Alzheimer, l'esclerosi lateral amiotròfica o el Parkinson, entre d'altres.

 

En el cas de malalties psiquiàtriques, es troben trastorns com la demència, la dependència de l'alcohol o drogues, la depressió o el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), entre d'altres. En la DGT tenen en compte també les malalties respiratòries com l'apnea del son o la dispnea permanent en repòs o d'esforç lleu.

Per d'últim, les malalties neurològiques com les crisis de pèrdua de consciència o l'epilèpsia, que també tenen terminis de vigència específics i requeriments d'informes mèdics favorables en alguns casos.