Segona condemna per piular contra la família de Canet de Mar que va aconseguir imposar el 25% de castellà a la classe de P4 de la seva filla a l’escola Turó del Drac, el desembre de 2021. La secció 8a de l’Audiència de Barcelona ha condemnat un veí de l’Hospitalet a 15 mesos de presó per tres delictes contra a integritat moral per fer una única piulada contra la menor, segons ha avançat elMon i ha confirmat ElNacional.cat aquest dijous. La fiscal de Delictes d’Odi demanava una condemna pel mateix delicte, però elevada la pena a 2 anys de presó. L’acusació particular, exercida pel pare de la menor, Javier Pulido, elevava la petició a 6 anys de presó en qualificar els fets d’un delicte d’odi. El tribunal també condemna el veí a indemnitzar els pares amb 3.000 euros i a la menor amb 1.000 euros. La defensa demanava la seva absolució en assegurar que s'emmarca en la llibertat d'expressió.
La sentència no és ferma i es pot presentar recurs a la sala d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on està la primera condemna a un tuiter per piular contra la mateixa família de Canet. La secció 21 de l’Audiència de Barcelona va jutjar els tres primers tuiters per assetjament a la família de Canet de Mar i va condemnar un d’ells per delicte d’odi en concurs amb tres delictes contra la integritat moral. També va imposar-li una indemnització de 9.000 euros a la família.
En el segon judici, el veí de l’Hospitalet va admetre al tribunal que el 3 de desembre de 2021, en veure una altra publicació a X, va escriure-hi: “Ho sento pel nen, però li haurien de fer bullying fins que foti el camp”. Va afegir, però, que “no tenia cap intenció de fer mal a la criatura” i que ho va fer en un “”context crispat i en defensa de la llengua catalana.
Repetició del judici?
Inicialment, la secció 8a de l’Audiència de Barcelona va informar que hauria de repetir el judici perquè la ponent inicial (la magistrada Laura Ruiz) va morir de forma sobtada sense haver fet la deliberació les tres magistrades. Ara, les magistrades Mercedes Armas, presidenta del tribunal, i Maria Pilar Rovira del Canto han aclarit que han dictat la sentència perquè la seva companya havia fet la ponència. No la van deliberar plegades, però la subscriuen completament i l’han endreçat i acordat, segons ha informat el gabinet de premsa del TSJC a ElNacional.cat. Per tant, finalment, no s’haurà de repetir el judici com passa habitualment en aquests casos o si hagués hagut un vot particular contrari.
"No és delicte d'odi"
En la sentència, amb la magistrada Armes de ponent, el tribunal manifesta: “No estem davant un delicte d'odi, mentre la discriminació, hostilitat o humiliació que ara analitzarem que han sofert les víctimes no ho han estat per cap de les concretes causes que es recullen en aquest precepte”.
El delicte d'odi castiga a qui inciti de manera directa o indirecta contra grups o persones per motius racistes, ideològics, religiosos, orientació sexual, malaltia o discapacitat. La fiscal de delictes d'Odi de Barcelona, Marta Glória López Catalá, ja va expressar en el judici que l'article 510 del Codi Penal no indica cap motiu discriminador per motiu de la llengua. Raonament subscrit ara pel tribunal en la sentència.
“No pot interpretar-se l'ocorregut dins d'un context de nacionalitat, sinó d'ús de la llengua en un context exclusivament acadèmic i d'alumnat, i això, insistim, no entra en cap de les categories que l'article 510 del Codi Penal relaciona com a potencials motius d'odi, de manera que la necessària restricció amb la qual sempre han d'interpretar-se els tipus penals porta a considerar els fets com a constitutius d'un delicte de l'article 173.1 Codi Penal”, manifesta el tribunal.
Amb tot, l'Audiència admet que “el context en el qual es publica el ‘tuit’ per part de l'acusat era, com han manifestat tots els testimonis i ha reconegut el mateix acusat, de tensió política i social” per pronunciaments judicials el desembre de 2020, com la imposició del 25% de llengua castellana en diverses escoles catalanes.
Missatge "inadmissible"
Finalment, el tribunal no accepta les argumentacions de l'acusat que no sabia el que significava la paraula “bullying” i contraposa que només fos un únic missatge a la seva permanència i potencial difusió a la xarxa social X amb 6 milions d'usuaris. Assegura que “la seva motivació era un afront a la dignitat de la persona humana, en aquest cas, d'una menor d'edat i de la seva família”. I sosté que “la publicació de l'acusat va més enllà de l'intolerable, i l'inadmissible dels seus pronunciaments es converteix en delicte”.
"És inadmissible que s'esmenti com a solució del conflicte lingüístic en el centre escolar el ‘bullying’ de la menor per a aconseguir que abandoni el col·legi. I no sols és inadmissible, sinó que infringeix el valor constitucional de la integritat o de la dignitat humana que contempla l'article 15 de la Constitució com a dret fonamental; ja que no estem davant una simple expressió d'una idea, sinó davant el foment a l'hostilitat, a l'aïllament, al menyspreu i a la humiliació d'una menor d'edat i de la seva família", conclou el tribunal.