Honda ha decidit retardar un projecte clau en la seva estratègia de descarbonització. La producció de la seva nova generació de mòduls de pila de combustible d'hidrogen, inicialment prevista per a 2027, es posposa almenys un any, amb la possibilitat d'estendre's fins a 2029. Aquesta decisió suposa també una reducció en les expectatives de producció: de 30 000 unitats anuals a unes 20 000, ajustant el volum a una demanda que encara no assoleix escala industrial.

L'argument oficial apunta a "canvis al mercat", una expressió que reflecteix tant l'evolució del context tecnològic com el ritme d'adopció de noves formes de propulsió. A la pràctica, Honda està prioritzant tecnologies que ofereixen més retorn immediat, com els sistemes híbrids elèctrics, mentre reconfigura la seva aposta a llarg termini per l'hidrogen. Aquesta reestructuració afecta directament el full de ruta conjunt amb General Motors, amb qui s'havia planificat el llançament industrial d'un sistema més eficient i compacte.

En aquest sentit, es pot destacar que la planta de Tochigi, on s'acoblaran els nous mòduls, seguirà endavant, encara que amb un ritme més contingut. El retard respon tant a consideracions de mercat com a la necessitat d'optimitzar costos en un context on l'hidrogen continua sense comptar amb una infraestructura de recàrrega extensa ni preus competitius. Honda no renuncia a aquesta tecnologia, però ajusta els seus passos per compassar-se amb una realitat encara en construcció.

 

Actualment, el fabricant manté en producció el CR‑V e:FCEV, acoblat als Estats Units, com a únic model d'hidrogen en la seva gamma. Tanmateix, l'aposta immediata passa per reforçar les gammes híbrides i els elèctrics de bateria, la infraestructura del qual està més desenvolupada i la demanda del qual es troba en creixement sostingut. El paper de l'hidrogen, ara per ara, es relega a una via secundària de desenvolupament estratègic.

Ajustament d'estratègia en una transició més lenta

El destacable en aquest cas és que la reprogramació de la pila de combustible no significa un abandonament del projecte, sinó un ajustament que reflecteix una lectura realista del mercat. Malgrat comptar amb experiència prèvia en aquest camp, Honda reconeix que la producció en massa no té sentit sense una xarxa de prou hidrogeneres ni una política clara d'incentius que afavoreixi la seva implantació.

D'altra banda, mantenir el desenvolupament en segon pla permet a la marca mantenir oberta una via tecnològica sense comprometre recursos de forma anticipada. Amb això, es preserva la capacitat de resposta futura si les condicions canvien, mentre es concentra la inversió en plataformes que avui sí que permeten rendibilitat i volum.

Crida especialment l'atenció el fet que l'objectiu de producció s'hagi reduït un 33 % respecte al pla original. Aquest ajustament no només afecta a xifres industrials, sinó que també marca un canvi en la percepció interna sobre el potencial de l'hidrogen en el curt i mig termini.

En definitiva, Honda reordena prioritats i redibuixa la seva estratègia d'electrificació, reflectint una tendència generalitzada en la indústria: apostar pel viable en el present, sense renunciar al possible en el futur. L'hidrogen segueix a l'agenda, però haurà d'esperar que l'ecosistema tecnològic i regulatori estigui realment preparat per al seu enlairament.