La mobilitat elèctrica s'ha consolidat com un dels eixos principals de la transició energètica en el transport. Tanmateix, el debat sobre la sostenibilitat ja no es limita al tipus de motorització. La Dirección General de Trànsit estudia noves fórmules per reduir la congestió i les emissions associades al trànsit, posant el focus no només en el vehicle, sinó també en el seu nivell d'ocupació.
La idea que s'analitza passa per desincentivar l'ús del cotxe amb un únic ocupant, fins i tot quan es tracta d'un model elèctric. L'objectiu no és penalitzar l'electrificació, sinó fomentar un major aprofitament de cada desplaçament mitjançant vehicles més ocupats.
Més ocupació, menys congestió
A les grans àrees metropolitanes, una part significativa dels trajectes diaris es realitza amb un sol conductor a bord. Aquest patró multiplica el nombre de vehicles en circulació, incrementa la densitat del trànsit i eleva la pressió sobre les infraestructures viàries.
En aquest sentit, la DGT planteja mesures que afavoreixin l'ús compartit de l'automòbil. L'estratègia no és nova a Europa i es basa a premiar els vehicles amb diversos ocupants mitjançant avantatges específics, alhora que es restringeix o encareix l'accés de cotxes amb un únic passatger en determinades zones o franges horàries.
El més destacable en aquest cas és que el plantejament inclou també els cotxes elèctrics. Tot i que aquests no emeten gasos contaminants durant la circulació, sí que ocupen espai, generen congestió i contribueixen a la saturació urbana quan s'utilitzen de forma individual.
La mesura podria materialitzar-se a través de carrils reservats per a vehicles d'alta ocupació, restriccions d'accés a determinades àrees o fins i tot sancions en contextos concrets on es prioritzi la mobilitat col·lectiva enfront de l'ús individual de l'automòbil.
Un canvi d'enfocament en la política de trànsit
Durant anys, les polítiques públiques han incentivat la substitució de vehicles tèrmics per elèctrics com a eina principal per reduir emissions. Tanmateix, la congestió urbana i l'ús ineficient de l'espai han portat a replantejar l'enfocament. No és cap secret que un cotxe elèctric amb un sol ocupant continua sent, des del punt de vista del trànsit, un vehicle més a la via.
Cal destacar que la filosofia que s'estudia no pretén castigar el conductor individual de manera generalitzada, sinó promoure alternatives com el cotxe compartit, el transport col·lectiu o la combinació amb altres modes de mobilitat.
A les grans ciutats, on l'espai és limitat i la demanda de desplaçaments elevada, augmentar l'ocupació mitjana dels vehicles podria reduir significativament el nombre total de cotxes en circulació sense necessitat d'ampliar infraestructures.
El debat se situa així en un terreny més ampli que el purament tecnològic. La transició cap a una mobilitat més sostenible no depèn únicament del tipus de motor, sinó també del mode en què s'utilitzen els vehicles. Fomentar cotxes més plens, fins i tot quan són elèctrics, respon a una lògica d'eficiència global del sistema de transport i d'optimització de l'espai públic.