L'auge del turisme en autocaravana ha portat la Direcció General de Trànsit a actualitzar la seva normativa just abans d'un dels períodes amb més mobilitat de l'any. La nova instrucció publicada el març de 2026 introdueix canvis rellevants que afecten tant l'ús d'aquests vehicles com el seu estacionament, en un context on el caravaning no deixa de créixer a Espanya.

En la darrera dècada, el nombre d'autocaravanes s'ha triplicat, passant d'unes 48.000 unitats a prop de 137.000. Aquest increment, impulsat en gran manera des de la pandèmia, ha obligat les administracions a redefinir les regles per garantir la convivència entre usuaris, vianants i la resta del trànsit. Per això, la nova normativa no només actualitza aspectes tècnics, sinó que també aclareix competències entre ajuntaments i legislació estatal.

Noves restriccions i risc de sanció

Un dels punts clau de l'actualització és la capacitat dels ajuntaments per limitar l'estacionament d'autocaravanes en vies urbanes. Tot i que aquests vehicles poden aparcar en les mateixes condicions que qualsevol turisme, les ordenances municipals poden establir restriccions específiques, especialment pel que fa a l'acampada.

Això implica que accions com desplegar tendals, treure taules o realitzar qualsevol activitat que excedeixi el simple estacionament poden ser considerades acampada i, per tant, sancionables fora de les zones habilitades. El que és destacable en aquest cas és que la interpretació del Tribunal Suprem dona suport a aquestes limitacions, en considerar que busquen preservar la seguretat viària, la fluïdesa del trànsit i l'ús equilibrat de l'espai públic.

La conseqüència directa és l'aparició de noves multes per a aquells que no respectin aquestes normes, especialment en destinacions turístiques on el control és més estricte durant períodes com Setmana Santa. Les autoritats locals poden prohibir expressament la pernocta o limitar el temps d'estacionament, obligant els usuaris a recórrer a àrees específiques.

Canvis en ITV i noves senyals específiques

La instrucció també introdueix ajustos en els terminis de la Inspecció Tècnica de Vehicles, diferenciant clarament entre autocaravanes i furgons camperitzats. En el cas de les autocaravanes, estan exemptes fins als quatre anys, passen a revisions biennals fins als deu anys i, a partir d'aquí, han de sotmetre's a inspeccions anuals.

D'altra banda, els furgons habitatge tenen una normativa més exigent: inspecció anual fins als deu anys i semestral a partir d'aquesta antiguitat. Aquesta diferenciació respon a la classificació tècnica dels vehicles i a les seves característiques estructurals.

Un altre dels elements incorporats és el nou senyal S-128, destinat a indicar punts de buidatge d'aigües residuals per a caravanes i autocaravanes. Cal destacar que aquesta senyalització forma part de l'esforç per millorar la infraestructura específica per a aquest tipus de vehicles, facilitant-ne l'ús responsable i ordenat.

En paral·lel, es reforça la regulació de les àrees d'acollida, que han de comptar amb serveis adequats i una senyalització clara. Aquestes zones es consoliden com l'alternativa recomanada enfront de l'estacionament prolongat en espais urbans no habilitats.

Amb aquesta actualització, la DGT busca adaptar la normativa a una realitat en constant creixement, equilibrant la llibertat de moviment dels usuaris amb la necessitat de mantenir l'ordre i la seguretat a les vies públiques.