La Direcció General de Trànsit ha posat el focus en la vigilància de la velocitat de cara a l'operació especial de Setmana Santa amb un desplegament reforçat de radars mòbils i de tram en diferents punts de la xarxa viària. El missatge se centra en una idea molt concreta: hi haurà més controls en trams on l'excés de velocitat continua sent un factor de risc determinant i on els dispositius poden passar pràcticament desapercebuts per a bona part dels conductors.
L'estratègia no gira únicament al voltant dels tradicionals radars fixos, la ubicació dels quals sol ser més coneguda, sinó a una xarxa molt més flexible i difícil d'identificar a simple vista. En aquesta combinació hi entren radars instal·lats en vehicles camuflats, controls mòbils situats en ubicacions variables i sistemes de tram capaços de mesurar la velocitat mitjana entre dos punts. L'objectiu és ampliar la capacitat de supervisió en carreteres on el marge de reacció és menor i la sinistralitat presenta un comportament especialment sensible.
No és cap secret que els grans desplaçaments festius eleven la pressió sobre la xarxa secundària, un escenari en què conviuen trajectes curts, trànsit interurbà, avançaments i canvis constants de ritme. En aquest context, la velocitat excessiva o inadequada es converteix en un element crític, sobretot en vies amb un sol carril per sentit, interseccions freqüents i menor separació física entre fluxos de circulació.
Vigilància més difícil d'anticipar
El qualificatiu d’“invisibles” respon menys a una nova tecnologia que a una forma d’ús molt més discreta. Els radars mòbils permeten modificar amb rapidesa la localització dels controls i situar-los en punts on abans no existia una vigilància constant. Aquesta mobilitat complica l’anticipació i redueix l’efecte de la simple memorització dels punts conflictius, cosa habitual quan es tracta de radars fixos àmpliament coneguts.
A això s'hi sumen els radars de tram, que canvien per complet la lògica del control puntual. Enfront del conductor que frena en aproximar-se a un dispositiu i torna a accelerar uns metres després, aquest sistema calcula la velocitat mitjana mantinguda al llarg d'una distància determinada. En la pràctica, obliga a mantenir una conducció més homogènia i penalitza els canvis bruscos de ritme que solen aparèixer en recorreguts molt transitats.
També influeix el caràcter poc visible d'alguns emplaçaments. Determinats vehicles camuflats, suports integrats en l'entorn o ubicacions allunyades dels punts més previsibles fan que la detecció visual sigui cada vegada menys senzilla. Cal destacar que aquesta fórmula busca reforçar el compliment real dels límits, no només en les immediacions d'un pal conegut, sinó al llarg de tot el trajecte.
El pes de les carreteres secundàries
L'atenció sobre les carreteres secundàries respon a una lògica clara. Són vies que concentren una part important dels desplaçaments de mitjana distància i, al mateix temps, presenten condicions més exigents que les autovies: menor amplada, revolts enllaçats, accessos directes, canvis de rasant i una convivència més propera entre turismes, vehicles pesants i motocicletes. Tot això incrementa l'exposició al risc quan la velocitat deixa d'ajustar-se al traçat o a la densitat del trànsit.
En aquest escenari, la dada que situa el risc d'accident un 55% per damunt cobra especial rellevància com a argument per intensificar els controls. La vigilància s'orienta així als punts on la probabilitat que una infracció acabi tenint conseqüències greus és més elevada. No es tracta només de sancionar, sinó de contenir un dels factors que més condicionen la gravetat d'un sinistre.
El desplegament previst per Setmana Santa encaixa, per tant, en una política de control més dinàmica i menys previsible. La combinació de radars mòbils, sistemes de tram i vigilància en vies secundàries dibuixa un mapa de supervisió més ampli que en campanyes anteriors. El que és destacable en aquest cas és que la pressió ja no es concentra únicament en els corredors principals, sinó també en aquells recorreguts on la conducció exigeix més atenció i on qualsevol excés es paga amb un marge de seguretat molt menor.