La Direcció General de Trànsit (DGT) ha intensificat la seva anàlisi sobre els trams més conflictius de la xarxa viària espanyola, posant el focus en aquelles carreteres on el risc d'accident és significativament superior a la mitjana. Les dades més recents reflecteixen que prop de 300 quilòmetres concentren nivells de perillositat molt elevats, cosa que ha portat a reforçar la vigilància i a advertir sobre la necessitat d'extremar la precaució en aquests punts.

El criteri utilitzat per identificar aquestes zones és l'Índex de Perillositat Mitjà, un indicador que relaciona el nombre d'accidents amb víctimes i el volum de trànsit. Aquest paràmetre permet detectar amb precisió aquells trams on la sinistralitat no respon únicament a la intensitat circulatòria, sinó a factors estructurals o de comportament que incrementen el risc.

Trams amb major risc a la xarxa convencional

Dins de la xarxa de carreteres convencionals, el punt més crític se situa a Astúries, a l'N-632, entre Villaviciosa i Gijón. En aquest tram, especialment entre els quilòmetres 55 i 59, el nivell de perillositat assoleix xifres molt per sobre de la mitjana nacional, cosa que evidencia una elevada concentració d'incidents en relació amb el trànsit que suporta.

El que és destacable en aquest cas és que no es tracta d'una via amb un volum de circulació especialment alt, cosa que posa de manifest que el disseny del traçat, les incorporacions o les condicions de l'entorn poden influir de manera determinant en la seguretat. Aquest tipus de carreteres, amb un sol carril per sentit i múltiples accessos, solen presentar més dificultats per mantenir una conducció uniforme.

En termes absoluts, un dels punts amb major nombre d'accidents es troba a Alacant, a l'inici de l'autovia A-77a. Aquest tram destaca per l'elevada concentració de sinistres i víctimes, cosa que el converteix en un dels enclavaments més conflictius del país. A aquest s'hi sumen altres punts rellevants a Tarragona, a l'autovia T-11, on diversos quilòmetres presenten xifres igualment elevades.

Autopistes i autovies: més seguretat, però amb excepcions

Les autopistes de peatge continuen sent, en conjunt, les infraestructures més segures, gràcies al seu disseny, control d'accessos i millors condicions de circulació. Tanmateix, això no impedeix que hi hagi trams concrets on el risc augmenta de manera notable.

En aquest sentit, alguns punts d'aquestes vies presenten índexs de perillositat que dupliquen o fins i tot multipliquen diverses vegades la mitjana nacional. Entre ells destaca un tram de l'AP-41 a la província de Toledo, on el nivell de risc és especialment elevat en comparació amb la resta d'autopistes.

D'altra banda, en accessos urbans d'alta densitat com la B-23 a Barcelona, es concentren nombrosos accidents a causa de la intensitat del trànsit i a les freqüents incorporacions. Aquestes zones, tot i que més ben dissenyades des del punt de vista tècnic, estan exposades a un major estrès circulatori.

En aquest context, la identificació dels trams més perillosos permet orientar les mesures de control i millora d'infraestructures. L'estabilitat general dels índexs de sinistralitat no oculta l'existència de punts concrets on el risc continua sent elevat, cosa que reforça la necessitat d'una vigilància constant i d'actuacions específiques per millorar la seguretat en carretera.