La democratització del cotxe elèctric ha estat durant anys una promesa recurrent més que una realitat tangible. Malgrat el creixement del segment, el preu d'accés se situava clarament per sobre del dels models de combustió més assequibles. En aquest escenari, Dacia irromp amb una proposta que altera de forma significativa l'equilibri del mercat: el Spring, un vehicle elèctric el preu final del qual se situa per sota dels 10.000 euros.
No és cap secret que la marca ha construït el seu posicionament sobre la reducció de costos i l'eliminació d'elements superflus. Eixa mateixa filosofia s'aplica ara al seu model elèctric més econòmic, que renuncia a artificis tecnològics per centrar-se en l'essencial. El resultat és un cotxe concebut com a eina de mobilitat bàsica, orientat a entorns urbans i desplaçaments quotidians, on el factor preu adquireix un pes decisiu
Aquest llançament adquireix especial rellevància en un context de transició energètica accelerada, amb normatives cada cop més restrictives i un públic que comença a exigir alternatives elèctriques realment accessibles. L'estratègia de Dacia no busca competir en innovació, sinó en viabilitat econòmica, un plantejament que fins ara pocs fabricants havien portat tan lluny.
Prestacions ajustades i enfocament urbà
Des del punt de vista tècnic, el model aposta per un esquema mecànic senzill. El motor elèctric desenvolupa una potència de 45 CV, una xifra modesta però suficient per a un ús urbà i periurbà. L'acceleració i la velocitat màxima no estan pensades per a un ús intensiu a carretera, sinó per oferir una resposta progressiva i eficient a la ciutat, on el trànsit i els límits de velocitat condicionen el rendiment real.
La bateria compta amb una capacitat de 26,8 kWh, coherent amb el plantejament general del vehicle. Gràcies a aquest acumulador, l'autonomia homologada se situa al voltant dels 230 quilòmetres en cicle WLTP, una xifra que pot superar els 300 quilòmetres en ús exclusivament urbà. En aquest sentit, el pes contingut i l'absència de sistemes complexos contribueixen a maximitzar l'eficiència energètica.
La recàrrega també respon a criteris de simplicitat. El vehicle admet càrrega en corrent alternada fins a 6,6 kW, cosa que permet completar una recàrrega completa en unes quatre hores i mitja utilitzant un punt domèstic o públic convencional. No disposa de càrrega ràpida en corrent continu, una absència deliberada que redueix costos i reforça la seva orientació com a segon cotxe o vehicle principal per a trajectes curts.
En l'apartat dinàmic, el xassís i les suspensions prioritzen el confort i la facilitat de conducció. La direcció assistida elèctrica i el radi de gir reduït faciliten les maniobres en espais urbans, mentre que el baix centre de gravetat, derivat de la ubicació de la bateria, millora l'estabilitat general.
Un canvi de paradigma en l'accés a l'elèctric
El fet destacable en aquest cas és que el preu inferior a 10.000 euros no es basa únicament en ajudes o subvencions puntuals, sinó en un plantejament industrial enfocat a minimitzar costos des del disseny. Això permet que el model se situï en una franja de preu comparable a la dels utilitaris de gasolina més bàsics, trencant una barrera històrica per al cotxe elèctric.
L'equipament segueix aquesta mateixa lògica. La dotació és essencial, amb sistemes de seguretat obligatoris, climatització bàsica i una instrumentació senzilla. La connectivitat avançada i els assistents de conducció més complexos queden fora de l'equació, reforçant una proposta honesta i coherent amb el seu objectiu.
D'altra banda, aquest moviment exerceix pressió directa sobre el mercat de vehicles tèrmics d'accés. La comparació ja no es limita al cost per quilòmetre, sinó al preu de compra inicial, un terreny on l'elèctric comença a ser competitiu sense necessitat d'arguments addicionals. En aquest sentit, l'estratègia de Dacia pot marcar un punt d'inflexió per a altres fabricants generalistes
L'arribada d'un elèctric tan assequible no redefineix el concepte de cotxe tecnològic, però sí el de cotxe possible. Amb prestacions suficients, autonomia adequada i costos continguts, aquest model simbolitza un canvi estructural en la mobilitat elèctrica, on el preu deixa de ser un obstacle insalvable i passa a ser un argument a favor