La pretemporada ha deixat una sensació inquietant a Aston Martin. L'AMR26 és un projecte ambiciós, amb una base tècnica completament nova, però el rendiment en pista ha revelat un problema evident en el motor de combustió desenvolupat juntament amb Honda. Més enllà d'ajustos puntuals, la unitat tèrmica no està oferint la fiabilitat ni la potència necessàries per sostenir un programa competitiu.
El motor no treballa en el seu rang ideal i això té conseqüències immediates. Quan no pot girar amb normalitat ni entregar la potència prevista, el cotxe perd velocitat i consistència. En un Fórmula 1 modern, on tot està interconnectat, el fall en la base mecànica arrossega la resta del conjunt. La falta d'empenta limita la recuperació elèctrica, redueix l'energia disponible en recta i condiciona el comportament global del monoplaça.
Durant els test hi va haver canvis d'unitats i parades inesperades en pista. Eixa fragilitat inicial va impedir completar tandes llargues i va deixar a l'equip sense la informació necessària per a polir la resta del cotxe. Sense quilòmetres estables, resulta impossible entendre amb precisió on són els marges de millora.
Un problema que va més enllà de la potència
El dèficit no és només qüestió de cavalls. El sistema híbrid necessita que el motor tèrmic funcioni amb estabilitat per recuperar energia de forma eficient. Si la base falla, tot el cicle energètic s'ensorra. El resultat és un cotxe que no pot competir en igualtat de condicions en recta i que perd consistència volta rere volta.
A això se suma el repte de la nova caixa de canvis fabricada a Silverstone. És la primera vegada que l'equip produeix la seva pròpia transmissió, diferencial i embragatge. El salt estructural és enorme i exigeix temps per trobar l'equilibri adequat. Les reduccions agressives que imposa el nou reglament generen tensions mecàniques addicionals i el conjunt encara no respon amb la precisió necessària.
El destacable en aquest cas és que el problema arrenca clarament en el motor. Encara que dins de l'equip s'evita assenyalar directament, l'origen del cercle viciós és allà. Si la unitat tèrmica no ofereix estabilitat, tot el demés queda condicionat.
El record de McLaren i la tensió amb Honda
En aquest context, la figura de Fernando Alonso cobra un significat especial. L'asturià coneix bé el que suposa conviure amb un motor Honda que no rendeix al nivell esperat. La seva etapa a McLaren va estar marcada precisament per problemes de fiabilitat i falta de competitivitat que van acabar erosionant la relació entre pilot i fabricant.
No és cap secret que aquella experiència va deixar empremta. Ara, en detectar símptomes similars en aquesta nova etapa, la preocupació és evident. Alonso ja percep que el motor pot convertir-se en un llast estructural i això impacta directament en la seva confiança en el projecte.
La relació amb Honda, que mai no va ser fluida en el passat, corre el risc de tensar-se encara més si la situació no millora amb rapidesa. Un pilot del seu perfil no sol ocultar la seva frustració quan el material no està a l'alçada, i la repetició d'errors històrics pot agreujar un vincle que ja arrossega antecedents complexos.
Aston Martin necessita estabilitzar com més aviat millor la unitat de combustió per evitar que el problema tècnic es transformi també en un problema intern. Sense una base sòlida en el motor, el desenvolupament del cotxe queda limitat. I si la manca de competitivitat es perllonga, les conseqüències aniran més enllà dels cronos i assoliran directament la cohesió del projecte.