L'aliança entre Aston Martin i Honda estava cridada a convertir-se en l'últim gran tren de Fernando Alonso cap al tercer títol mundial. El retorn oficial del fabricant japonès com a subministrador exclusiu de l'equip britànic coincidia amb el nou reglament del 2026 i amb l'arribada d'Adrian Newey com a líder tècnic del projecte. No obstant això, l'encaix entre tots els factors no resulta tan favorable per al pilot asturià com podria semblar.
El contracte d'Alonso conclou precisament al terme del 2026. Aquell any marcarà l'inici d'una nova era tècnica a la Fórmula 1, amb canvis profunds en les unitats de potència i en la filosofia aerodinàmica dels monoplaces. No obstant això, la planificació interna d'Honda no preveu necessàriament prolongar la relació amb l'espanyol més enllà d'aquesta primera temporada d'adaptació.
Un passat que no s'oblida
L'etapa compartida entre Alonso i Honda a McLaren va deixar una empremta difícil d'esborrar. Les crítiques públiques del pilot cap al rendiment del motor japonès van marcar aquells anys de frustració esportiva. Les declaracions iròniques i l'exposició mediàtica del conflicte van situar la marca en una posició incòmoda dins del paddock.
Encara que el temps ha suavitzat les formes i el context és diferent, la memòria corporativa en la Fórmula 1 pesa. Honda torna amb ambició i amb la intenció de construir un projecte estable a mitjà i llarg termini. En aquest marc estratègic, el fabricant valora perfils que puguin liderar el cicle complet que s'obre a partir del 2026 i consolidar-se més enllà d'una única temporada.
No és cap secret que dins del full de ruta japonès ja es contempla la incorporació d'un altre pilot per al 2027. La idea no passa per renovar automàticament Alonso, sinó per apostar per una figura que pugui desenvolupar el projecte durant diversos anys consecutius. L'edat de l'asturià i la necessitat de continuïtat influeixen en aquesta decisió.
El calendari juga en contra
Aston Martin afronta el 2026 com un any de transició cap al seu veritable sostre competitiu. L'arribada d'Adrian Newey suposa un salt qualitatiu en termes de disseny i concepte, però la creació d'un monoplaça campió sota un reglament completament nou requereix temps. Integrar una nova unitat de potència Honda amb un xassís desenvolupat des de zero és un procés complex que rarament assoleix el seu màxim potencial en la primera temporada.
Cal destacar que els grans canvis normatius solen premiar els projectes que aconsegueixen estabilitat tècnica durant diversos anys. El cotxe de 2026 pot posar les bases, però difícilment estarà llest per dominar des del primer moment. L'evolució natural apunta que el rendiment òptim arribi el 2027 o fins i tot més tard.
Eixe desfasament temporal col·loca Alonso en una situació delicada. Si Honda té previst un relleu per al 2027 i el projecte necessita maduració fins aleshores, l'oportunitat real de lluitar pel campionat podria coincidir amb la seua absència en l'estructura. El tercer títol dependria així d'una sincronització perfecta entre competitivitat immediata i continuïtat contractual, un equilibri difícil de garantir.
L’ambició del pilot segueix intacta, però la Fórmula 1 no només es decideix a la pista. Les estratègies industrials, els cicles reglamentaris i les decisions corporatives condicionen tant com el talent al volant. En aquest escenari, el somni del tercer Mundial s’enfronta a una variable determinant: el temps. I, en aquesta ocasió, el calendari i la planificació de Honda semblen jugar en direcció oposada a les aspiracions del bicampió.