El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha admès que se sent "traït" per Donald Trump després que l’exèrcit d’Ucraïna perdés part de l’accés al sistema de comunicacions per satèl·lit Starlink, una eina clau per a les operacions militars contra Rússia. L’incident ha agreujat les tensions entre Kíiv i Washington i ha fet créixer els dubtes sobre la continuïtat del suport nord-americà en una guerra que ja dura més de quatre anys.
"Realment, sí", va respondre Zelenski quan li van preguntar si se sentia traït pel president dels Estats Units. Tot i això, va matisar que la situació era "una mica més complicada" que una qüestió de sentiments personals. "És una llàstima que estiguem perdent un soci fort", va afegir en una entrevista televisiva durant la seva visita al Regne Unit.
Què afecta aquesta restricció?
La restricció de Starlink va afectar els terminals militars que es desplaçaven a més de 161 quilòmetres per hora, cosa que va deixar fora de servei nombrosos drons ucraïnesos utilitzats per atacar objectius darrere de les línies del front. També va comprometre la capacitat de defensa aèria contra els drons russos Shahed propulsats per motors de reacció, que Moscou fa servir per bombardejar ciutats i infraestructures estratègiques.
Zelenski va assegurar que la decisió s’havia pres de matinada, sense avisar prèviament l’exèrcit ucraïnès. "Aquesta decisió provocarà moltes pèrdues humanes", va advertir. Serhiy Beskrestnov, assessor presidencial en tecnologia militar, també va denunciar que les restriccions havien fet fracassar diverses missions.
Musk nega haver pres la decisió
El fundador de SpaceX, Elon Musk, va negar haver pres personalment la decisió. Segons que va explicar, el sistema militar Starshield és propietat del govern nord-americà i les limitacions d’ús depenen de l’exèrcit dels Estats Units i, en última instància, del president.
La crisi arriba en un moment especialment delicat. Rússia va llançar desenes de míssils balístics i més d’un centenar de drons contra Ucraïna, amb atacs a centrals elèctriques i infraestructures essencials. Segons Zelenski, unes 600.000 persones s’havien quedat sense electricitat. A més, Kíiv tem que Washington limiti també l’intercanvi d’intel·ligència militar, fonamental per anticipar els atacs russos.
La relació entre Trump i Zelenski
Les relacions entre Trump i Zelenski ja s’havien deteriorat el 2025, després d’una tensa reunió a la Casa Blanca en què el president nord-americà va qüestionar la capacitat d’Ucraïna per guanyar la guerra. Ara, les pressions de Washington perquè Kíiv deixi d’atacar les refineries russes han afegit un nou motiu de conflicte.
Davant d’aquest escenari, Zelenski va buscar suport a Londres. El primer ministre britànic, Andy Burnham, li va garantir que el compromís del Regne Unit amb Ucraïna es mantindria i va prometre accelerar el lliurament de míssils antiaeris. Londres també preveu destinar 17 milions de lliures a reparar la coberta protectora de la central nuclear de Txernòbil, malmesa per un atac rus.
La visita evidencia l'esforç ucraïnès per reforçar els vincles amb els aliats europeus davant la incertesa sobre Washington. Per a Kíiv, la pèrdua de capacitats tecnològiques i la possible reducció de l’ajuda nord-americana poden tenir conseqüències directes al camp de batalla.