El fracàs del pla britànic per deportar migrants a Ruanda: què va fallar?

El Regne Unit va invertir més de 850 milions d'euros en un pla per deportar sol·licitants d'asil a Ruanda que mai no va arribar a funcionar. Quatre anys després de l'anunci, el projecte s'ha convertit en un precedent judicial i econòmicament controvertit que no ha impedit que diversos governs europeus recuperin una fórmula semblant. Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia i els Països Baixos han anunciat ara negociacions amb el govern ruandès per crear un centre de retorn de migrants al país africà.

La iniciativa britànica va néixer l'abril del 2022, quan el govern conservador de Boris Johnson va acordar amb Ruanda traslladar-hi persones que arribessin irregularment al Regne Unit i demanessin asil, recorda elDiario.es. La proposta preveia que les peticions de protecció internacional es tramitéssin al país africà, que també havia d'acollir les persones a qui es concedís l'asil. L'objectiu declarat de Londres era dissuadir les travessies irregulars pel canal de la Mànega i combatre les xarxes de tràfic de persones.

Un projecte encallat als tribunals

El primer vol de deportació, previst per al juny del 2022, va quedar suspès després que el Tribunal Europeu de Drets Humans dictés mesures cautelars per impedir el trasllat d'una de les persones afectades. El projecte va topar definitivament amb la justícia el novembre del 2023, quan el Tribunal Suprem britànic va dictaminar per unanimitat que Ruanda no podia ser considerada un país segur per tramitar aquestes peticions. Els magistrats van advertir del risc que les persones traslladades acabessin sent retornades als seus països d'origen, on podrien patir persecució o maltractaments.

El govern de Rishi Sunak va intentar salvar el projecte amb un nou tractat amb Ruanda i una llei que establia legalment que el país africà era segur. Tanmateix, la mesura no va arribar a materialitzar-se. Quan els laboristes de Keir Starmer van arribar al poder el juliol del 2024, van cancel·lar definitivament el programa.

Què vol Europa?

El balanç econòmic també va ser controvertit. Segons les dades publicades pel mateix Ministeri de l'Interior britànic, fins al juny del 2024 s'havien gastat 715 milions de lliures —més de 850 milions d'euros— en el pla i en les mesures legislatives associades. D'aquesta quantitat, 290 milions de lliures s'havien transferit directament a Ruanda. Durant els més de dos anys de vigència del projecte, només quatre persones hi van anar voluntàriament i no s'hi va traslladar cap sol·licitant d'asil de manera forçosa.

Malgrat aquest precedent, cinc estats europeus han decidit explorar una fórmula semblant. La proposta actual, però, presenta diferències: no pretén tramitar les peticions d'asil a Ruanda, sinó enviar-hi persones adultes que ja no tenen dret a residir a la Unió Europea i que no poden ser retornades als seus països d'origen. El centre pilot podria acollir inicialment un centenar de persones i els primers trasllats es preveuen per al 2027.

La iniciativa torna a situar Ruanda al centre del debat europeu sobre la política migratòria i reobre les preguntes sobre l'eficàcia d'externalitzar les deportacions, el cost econòmic d'aquests projectes i les garanties de protecció dels drets humans.