El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha anunciat aquest divendres el cessament de tots els responsables de les oficines regionals de reclutament d'Ucraïna a causa de l'elevat nombre de casos de "corrupció" en aquesta mena de centres, concretament per a permetre eludir la crida a files a canvi de diners. "El sistema hauria de ser gestionat per persones que saben exactament què és la guerra i perquè el cinisme i els suborns en temps de guerra són constitutius de traïció", ha afirmat Zelenski a través del seu canal de Telegram. La decisió s'ha pres en una reunió del Consell Nacional de Seguretat i Defensa d'Ucraïna presidida per Zelenski i haurà de ser implementada pel comandant en cap de les Forces Armades d'Ucraïna, Valery Zaluzhny.
El president ucraïnès explica en el seu missatge que en l'actualitat s'han obert diligències per corrupció contra 112 oficials d'aquests centres de reclutament, mentre que existeixen sospites contra 33 d'ells, segons dades dels diferents cossos de seguretat i de la fiscalia. "Alguns van acceptar efectiu, uns altres criptomonedes, aquesta és la (única) diferència. El cinisme és el mateix a tot arreu", clama Zelenski en un missatge en vídeo difós també a través de Telegram i en el qual promet que tots els que han acceptat suborns hauran d'assumir "plena responsabilitat" davant la justícia.
La gestió d'aquestes oficines hauria de correspondre en un futur a "soldats que han passat pel front o que no poden estar en les trinxeres perquè han perdut la seva salut, han perdut els seus membres, però han preservat la seva dignitat", assenyala Zelenski. Abans del seu nomenament, els nous responsables seran investigats a més pels serveis de seguretat ucraïnesos, agrega el president ucraïnès.
Corrupció estesa i un Zelenski combatiu
En els últims mesos han transcendit diversos casos de corrupció en els quals els responsables d'aquests centres han adquirit béns i propietats de luxe gràcies als suborns pagats pels qui desitgen deslliurar-se del servei militar obligatori. El viceministre de Defensa Oleksandr Pavluk va anunciar el passat 26 de juliol que l'equip especial que està investigant aquestes institucions —creat al juny per ordre de Zelenski— ha rebut més de 2.300 denúncies per diversos tipus d'irregularitats. El passat 3 d'agost, el president ucraïnès ja va criticar amb duresa la labor d'aquestes oficines, on segons va dir, d'acord amb recerques preliminars s'han detectat nombrosos casos d'abusos "fastigosos". De fet, Zelenski ja va fer un contundent al·legat contra la corrupció entre els polítics, jutges i comissaris militars en un discurs a finals de juliol.
Bombardejos sobre Kíiv
Any i mig de guerra ja a l'est d'Europa, la situació aquest cap de setmana és la següent. Les forces russes van bombardejar aquest diverses ciutats d'Ucraïna, entre elles Kíiv, per al que van emprar fins i tot quatre míssils hipersònics Kinzhal, mentre en terra les tropes ucraïneses van prosseguir els seus atacs contra les posicions de l'Exèrcit rus en diversos fronts. Un dels míssils hipersònics va ser derrocat als afores de la capital ucraïnesa, mentre que els altres tres van impactar al costat de l'aeròdrom de Kolomya, a la regió d'Ivano-Frankivsk, en l'oest del país, va informar la Força Aèria d'Ucraïna (FAU).
En total, anit van ser atacades nou regions d'Ucraïna, sent la més castigada la regió meridional de Zaporíjia, on va haver-hi bombardejos en 23 localitats en els quals van morir dues persones i 21 van resultar ferides. Però les amenaces aèries també s'estenen a Rússia: l'aeroport moscovita de Vnúkovo va suspendre avui durant una hora les sortides i arribades de vols per "motius de seguretat" i va reprendre les operacions després que s'informés de l'enderrocament d'un dron en l'est de Moscou, que no va causar víctimes ni danys materials. Aquest dijous, un incident similar va portar al tancament temporal de Vnúkovo i també de Domodédovo, un altre dels tres principals aeroports de Moscou.
Contraofensiva ucraïnesa
Mentrestant, els combats prossegueixen sense minvar la seva intensitat. Segons el Misteri de Defensa de Rússia, en la passada jornada les tropes de Moscou, van millorar les seves posicions en el front de Kupiank, en el nord-est. "Els destacaments d'assalt de l'agrupació de tropes 'Oest', amb el suport de l'aviació i l'artilleria van continuar les accions ofensives, van millorar la seva situació tàctica al costat de les localitats d'Olshan i Pershotravne", va afirmar el portaveu d'aquesta cartera, tinent general Ígor Konashénkov, en oferir el comunicat de guerra diari. El militar va indicar que en la passada jornada les tropes russes van rebutjar un total de catorze atacs ucraïnesos en cinc sectors del front, on els atacants van sofrir —va assegurar— prop de 600 baixes.
Kíiv, mentrestant, espera que el Govern alemany doni el seu vistiplau al subministrament de míssils de llarg abast Taurus, armament que els ucraïnesos consideren imprescindible per a impulsar la contraofensiva que va iniciar el passat 4 juny i que s'ha alentit per la fortalesa de les línies defensives russes. Segons va publicar avui el setmanari Der Spiegel, Berlín està sospesant el lliurament a Ucraïna de míssils Taurus, que tenen un abast de més 500 quilòmetres, sempre que siguin modificats perquè no puguin ser utilitzats contra territori de Rússia. El Govern de Kíiv sosté que aquest tipus de restriccions permet a Rússia atacar impunement des del seu territori totes les regions d'Ucraïna.