Xi Jinping, president de la Xina, ha dit a l'exèrcit del país que "concentri tota la seva energia en la lluita", en la preparació per a la guerra, segons hauria informat el portaveu del Partit Comunista Xinès. De fet, diverses fotografies de Xi vestit de militar durant una visita en un centre de comandament, han ocupat un lloc destacat a la portada del Diari del Poble el dimecres. 

Per què és gairebé impossible que hi hagi protestes a la Xina contra Xi Jinping?
 

Xi ha dit que l'exèrcit ha d'"enfortir integralment l'entrenament militar en preparació per a la guerra", després d'haver advertit en un congrés recent del partit sobre "tempestes perilloses a l'horitzó". “Concentreu tota [la seva] energia en la lluita, treballeu dur en la lluita i milloreu [la seva] capacitat per guanyar”, se li va citar dient. L'exèrcit també ha de “defensar la sobirania nacional i la seguretat nacional”, ja que la Xina es trobava en una situació de seguretat “inestable i incerta”, ha destacat.

La Xina ja va demanar concentració per a la guerra el 2013 i el 2017

Si bé Xi també va ordenar a l'exèrcit que es concentrés en la preparació per a la guerra el 2013, poc després d'assumir el poder, i novament el 2017, els analistes polítics diuen que aquesta vegada ha intensificat notablement la retòrica. En una visita similar al centre de comandament el 2016, els va dir als oficials que fossin "lleials" i "ingeniosos" en la lluita i "valents i capaços de guanyar guerres".

Xi va atacar el suport cada vegada més explícit dels Estats Units a Taipei al 20è congrés del partit, que va concloure a Beijing el mes passat, i va culpar la “interferència estrangera” d'exacerbar les tensions. Xi veu apoderar-se de Taiwan com una part clau del seu llegat i va dir en el discurs d'obertura al congrés: “No prometrem mai renunciar a l'ús de la força”.

En aquest sentit, Xi ha utilitzat en els últims mesos tons cada cop més agressius per instar a “atrevir-se a lluitar” i potenciar el seu “esperit de lluita” per defensar els interessos nacionals en un entorn polític hostil. En el seu discurs d'obertura al congrés del partit, va fer servir la paraula "lluita" 17 vegades, que recordava l'èmfasi de Mao Zedong a la "lluita de classes" i el combat contra la influència imperialista estrangera, i va fer servir la paraula per a "seguretat" unes 50 vegades, tal com recorda el The Guardian.

Els EUA es pronuncien a favor de Taiwan

Taiwan podrà comptar amb el suport dels EUA. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha promès repetides vegades que els Estats Units defensarien Taiwan si fos atacat. Després que la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, visités Taiwan a l'agost, l'Exèrcit Popular d'Alliberament va traslladar diversos vaixells de guerra i avions a prop de la línia mitjana, una frontera no oficial entre la Xina i Taiwan a l'Estret de Taiwan.

Hi ha possibilitats reals de guerra entre la Xina i Taiwan?

Xi ha remodelat l'estructura del partit i "s'ha rodejat de gent molt addicta a ell, i, per tant, són molt propers, i la informació que li arriba, crítica i analítica, es pot anar reduint, sobretot, de la visió de la vida messiànica, visió de líder d'un projecte de la història que va en aquesta direcció", explicava fa només uns dies el professor en història i cultura de la Xina moderna i contemporània de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Manel Ollé, en conversa amb ElNacional.cat. Així, comentava que aquest fet el pot portar a fer "coses molt greus o posar-lo en una situació complicada".

"Pot ser quelcom que porti una gran crisi a la Xina. Taiwan està molt ben equipada, és una economia molt potent i és una guerra que es podria desenvolupar en termes tecnològics, aïllar l'illa físicament, enfonsar el sistema electrònic perquè es quedi sense electricitat... podria ser una guerra d'alta tecnologia. No seria com la guerra a Ucraïna, sinó de tecnologia punta". 

Es fa difícil pensar que com podria escalar tot plegat. Ollé constata que potser la Xina podria envair una petita illa Taiwanesa –l'Illa de Matsu es troba tan sols a 10 quilòmetres de la Xina– i a partir d'aquí començar una fase d'escalada. "A Taiwan hi ha interessos econòmics fonamentals i immediats. Això podria marcar una diferència", detallava en relació amb els EUA, que semblaria que no buscarien una confrontació directa. Malgrat que suposa més competència que no pas Rússia. Precisament per això, conclou que el subministrament d'armes, en cas de conflicte, podria ser molt superior al que s'està donant a Ucraïna.