El congrés del Partit Comunista xinès es va acabar fa uns dies, però la polèmica encara dura. Xi Jinping ha netejat el partit de rivals polítics i s'ha envoltat dels més fidels. Després d'allargar-se un tercer mandat han sorgit tot de temors, pors i nervis davant del que podria ser un nou atac a Taiwan. I a més a més, també han deixat sobre la taula una possibilitat, petita, per a les protestes. Just abans de l'inici del congrés hi va haver una estranya protesta que va silenciar-se ben ràpid. Contra l'estratègia de covid zero i també contra el mateix Xi. I és que cal remarcar que a la Xina no hi acostuma a haver protestes d'aquesta índole, especialment, abans de reunions polítiques importants, com la del mateix congrés. 

👤 Què ha passat amb l'exlíder xinès Hu Jintao?


😷 Torna el malson de la covid a Wuhan: la Xina imposa el confinament

 

Les protestes són molt difícils de veure a la Xina. De fet, només n'hi ha per coses molt puntuals i sobretot a les xarxes, fortament controlades. Així ho explica el professor en història i cultura de la Xina moderna i contemporània de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Manel Ollé, en conversa amb ElNacional.cat. "Les pancartes situades en un pont de Pequín, van tenir efecte sobretot en estudiants xinesos que han estat fora, però es fa difícil pensar que tinguin gaire recorregut. La repressió és molt forta". 

"La Xina té una capacitat brutal per controlar immigrants i també estrangers i fer-los tornar al país o bé represaliar als familiars que tenen allà. Queden obligats a tornar, basant-se en amenaces. Fins i tot, els xinesos que estan fora se senten violats. Es fa difícil pensar que a curt termini pugui passar alguna cosa. El règim és molt rígid". Cal insistir, destaca, que hi ha videovigilància absoluta.

Ollé creu, però, que si la Xina entrés en una crisi econòmica molt forta, possiblement es podria veure alguna cosa. "Normalment, ha estat en temes socials, perquè es perdia la feina o les terres", exposa. D'aquesta manera, posa èmfasi en el fet que "perquè hi hagi una protesta que vagi més enllà d'això, de demostració simbòlica, més enllà d'això hauria de tenir unes causes socials, un agreujament econòmic molt important".  I és que "el ciutadà xinès sap que està vigilat".

El paper de la Xina a Rússia: vista posada a Taiwan?

"La Xina no s'hi ha volgut posar gaire amb Rússia. No vol perdre forces en una guerra que no és la seva. El que sí que ha canviat és que estem en una conjuntura d'oportunitat i que significa que fins ara s'estava en un entorn pacífic i ara s'ha entrat en un altre nivell. El partit té una missió històrica per complir i és la missió de reunificar i incorporar Taiwan a la Xina. I Taiwan no té intenció de ser una província xinesa".

Els canvis de Xi Jinping fan créixer el temor d'una invasió a Taiwan: quan podria passar?

 

De fet, l'assumpte de Taiwan i les ganes de Xi de 'recuperar-lo' també han estat protagonista aquesta setmana i en el seu discurs del congrés. "És complex i arriscat, no faran cap maniobra fins que no ho vegin segur". El que té clar Ollé és que els Estats Units, Japó i Austràlia –i Occident–  ajudaran Taiwan a defensar-se, subministrant armes. "Hi ha una posició més de compromís". "Si passa alguna cosa allà, hi haurà conseqüències molt importants", destaca. Potser, fins i tot, més del que està passant amb la guerra de Rússia a Ucraïna. "Paralitzarien gran part de la indústria internacional. Tindria un impacte grandiós, paralització de béns i l'economia mundial". 

Xi s'ha rodejat dels més afins

Xi ha remodelat l'estructura i "s'ha rodejat de gent molt addicta a ell, i, per tant, són molt propers, i la informació que li arriba, crítica i analítica, es pot anar reduint, sobretot, de la visió de la vida messiànica, visió de líder d'un projecte de la història que va en aquesta direcció". Així, el professor comenta que aquest fet el pot portar a fer "coses molt greus o posar-lo en una situació complicada".

"Pot ser quelcom que porti una gran crisi a la Xina. Taiwan està molt ben equipada, és una economia molt potent i és una guerra que es podria desenvolupar en termes tecnològics, aïllar l'illa físicament, enfonsar el sistema electrònic perquè es quedi sense electricitat... podria ser una guerra d'alta tecnologia. No seria com la guerra a Ucraïna, sinó de tecnologia punta". 

Es fa difícil pensar que com podria escalar tot plegat. Ollé constata que potser la Xina podria envair una petita illa Taiwanesa –l'Illa de Matsu es troba tan sols a 10 quilòmetres de la Xina– i a partir d'aquí començar una fase d'escalada. "A Taiwan hi ha interessos econòmics fonamentals i immediats. Això podria marcar una diferència", comenta en relació amb els EUA, que semblaria que no buscarien una confrontació directa. Malgrat que suposa més competència que no pas Rússia. Precisament per això, conclou que el subministrament d'armes, en cas de conflicte, podria ser molt superior al que s'està donant a Ucraïna. 

 

Imatge principal: president xinès, Xi Jinping, durant la cerimònia de clausura del congrés del Partit Comunista / Efe