Després d’una operació militar sorprenent i exitosa contra l’Iran, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es troba en una cruïlla estratègica: com gestionar el conflicte encallat a Gaza. L’atac, planificat conjuntament entre l’exèrcit i l’agència d’intel·ligència Mossad, va aconseguir colpejar objectius clau com instal·lacions nuclears i càrrecs militars iranians amb gran precisió.
Israel no només va demostrar la seva capacitat per operar amb llibertat en territori enemic —en aquest cas, Iran, sinó també al Líban, Síria i el Iemen—, sinó que va reforçar la seva imatge com a potència militar dominant a l’Orient Mitjà. La campanya va comptar amb el suport aclaparador de la població: un 70% dels israelians la van avalar, i entre els jueus israelians, el suport va pujar fins al 82%, segons una enquesta de l’Israel Democracy Institute.
Una victòria amb costos reals
Tanmateix, el conflicte amb l’Iran també va exposar les limitacions del sistema de defensa israelià. Tot i interceptar el 90% dels míssils llançats, alguns projectils van superar els sistemes Arrow i David’s Sling, causant danys significatius a ciutats com Tel-Aviv, Haifa i Beerxeba. En aquesta darrera ciutat, un míssil va matar quatre persones després d’impactar en un edifici residencial, incloent-hi víctimes que es trobaven dins dels espais de seguretat designats. El balanç final de víctimes inclou 28 morts i centenars de ferits.
Les autoritats fiscals israelianes calculen que només dotze dies de guerra amb l’Iran han causat més de 1.300 milions de dòlars en danys, gairebé el doble del cost acumulat durant els 20 mesos de guerra a Gaza, que s’apropa als 730 milions. Aquest contrast subratlla l’escala de la destrucció i la vulnerabilitat que ha experimentat Israel.
Gaza, la guerra sense final
Tot i el suposat èxit en el front iranià, Gaza continua sent una guerra sense un rumb clar. Hamàs ha resistit mitjançant tàctiques de guerrilla que dificulten la superioritat tecnològica israeliana. La mort de set soldats en una emboscada a Khan Younis el mateix dia que s’anunciava l’alto el foc amb l’Iran va recordar que el conflicte palestí continua viu.
Dins del mateix govern israelià, hi ha divisió: els sectors més radicals exigeixen continuar la guerra, mentre que altres veuen en la victòria sobre l’Iran una oportunitat per a reobrir negociacions i posar fi al conflicte a Gaza. En paral·lel, els familiars dels ostatges han intensificat la pressió perquè es busqui un acord de pau que prioritzi l’alliberament dels segrestats.
La pressió política i la mediació internacional
Netanyahu ha sortit reforçat políticament després de la campanya contra l’Iran. Però l'opinió pública continua dividida sobre Gaza. Una enquesta del canal Channel 12 va revelar que un 55% dels israelians creu que el primer ministre manté la guerra per motius polítics, mentre que més del 60% estaria disposat a acceptar un acord amb Hamàs per alliberar els ostatges, fins i tot si això comporta posar fi a la guerra. Mentrestant, Qatar intenta reactivar les negociacions, aprofitant l’impuls diplomàtic del recent alto el foc amb l’Iran. El portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers qatarià va confirmar que les converses s’han tornat a posar en marxa, encara que, per ara, sense avenços concrets.