La Comissió Europea ha descartat aquest dimecres legislar sobre el reconeixement de les “regions nacionals”, tal com demanava una iniciativa Ciutadana Europea que exigia una atenció especial dins la política de cohesió de la UE a les regions nacionals. La proposta, titulada “Política de cohesió per a la igualtat de les regions i la preservació de les cultures regionals” i subscrita per personalitats com el president a l'exili Carles Puigdemont o l'exconseller Josep Huguet, pretenia que Brussel·les donés una atenció especial dins el macropressupost europeu als territoris amb característiques nacionals, ètniques, culturals, religioses o lingüístiques diferents a les regions circumdants.
La Comissió ha assegurat en un comunicat que, després de revisar “curosament” la petició, ha conclòs que la iniciativa ciutadana no s'emmarca dins el seu àmbit competencial. Si bé l'executiu “reconeix la importància de les qüestions plantejades”, considera que algunes de les propostes —com per exemple la de definir i identificar 'regions nacionals' o tenir en compte les fronteres lingüístiques i ètniques— “excedeixen l'àmbit registrat per la Comissió”. En aquest sentit, l'executiu comunitari ha recordat que la política regional de la UE ja compta amb “sòlides” salvaguardes que promouen la inclusió i la igualtat de tracte de les minories, així com el respecte per la diversitat cultural i lingüística.
“No hi ha proves suficients”
La mateixa iniciativa, a més, demanava a Brussel·les l'ampliació de la llista de regions menys afavorides per incloure noves categories, una exigència que també s'ha tombat. En l'escrit fet públic aquest dimecres, es diu que “no existeixen proves suficients que afirmin que les regions amb característiques nacionals, ètniques, culturals, religioses o lingüístiques diferents a les regions circumdants es trobin sistemàticament en desavantatge”.
Es tracta de l'onzena iniciativa ciutadana a la qual Brussel·les dona resposta de les 121 registrades des que es va posar en marxa aquest instrument, que permet als europeus sol·licitar a la Comissió que actuï en un àmbit determinat si aconsegueixen un suport suficient, d'almenys un milió de persones. La Comissió Europea havia rebutjat en un primer moment el registre d'aquesta iniciativa la primera vegada que es va presentar, el 2013, però els seus impulsors —un ciutadà hongarès i un altre romanès— el van portar davant el Tribunal de Justícia de la UE, que el 2016 va sentenciar que la Comissió havia errat en rebutjar-la i va anul·lar la decisió, amb la qual cosa Brussel·les la va registrar finalment el 2019.