La Comissió Europea estudiarà una iniciativa ciutadana que va recollir 1,2 milions de signatures entre l’abril de 2024 i el maig de 2025 per demanar a la UE que presenti una proposta de suport financer als estats membres que permeti realitzar una interrupció segura de l'embaràs a qualsevol persona a Europa que no tingui accés a un avortament segur i legal, inclús aquelles que es troben en països on aquesta pràctica és il·legal o molt difícil de fer de forma segura, segons han anunciat les organitzadores aquest dilluns. La Comissió té ara fins al 2 de març de 2026 per a presentar la seva resposta oficial explicant quines mesures preveu adoptar o en el cas d'optar per no seguir endavant amb la sol·licitud, justificar per què l'ha descartat. ‘La meva veu, la meva decisió’ va registrar fa un any una iniciativa ciutadana per a reclamar a la Comissió Europea un fons per a ajudar a les dones a les quals se'ls nega l'accés a l'avortament, a través del finançament, per exemple, de viatges a un altre estat membre per avortar de manera gratuïta i segura.
“Això és història perquè és la primera vegada que la CE haurà d'incloure en la seva agenda el dret a l'avortament basat en la voluntat dels ciutadans”, ha afirmat la fundadora del moviment ‘La meva veu, la meva decisió’, Nina Kovac, en una roda de premsa on ha anunciat la validació de la iniciativa per part de la Comissió. El moviment va sorgir arran de la preocupació pel limitat accés a l'avortament a la UE, ja que, segons l'organització, vint milions de dones a Europa manquen atenció sanitària segura per interrompre de forma voluntària el seu embaràs, especialment a Malta i Polònia on l'avortament és il·legal. “Les dones a Malta són obligades a mantenir el seu avortament en secret, sense poder explicar-li-ho ni tan sols a les seves mares ni a les seves amigues més pròximes, perquè buscar atenció mèdica és un delicte”, ha explicat la periodista maltesa i activista pels drets reproductius Belle de Jung en la mateixa roda de premsa. “Serà difícil, però sabem que més del 70% de la població [de la UE] dona suport a l'avortament segur”, ha insistit l’activista eslovena Nina Kovac.
No podrà canviar la normativa dels estats membres
A través d’un comunicat, la Comissió Europea ha fet saber que el seu suport a la iniciativa es veurà limitat per l’article 168.7 del Tractat de Fundació de la Unió Europea, que indica que l'acció de la UE ha de respectar les responsabilitats dels estats membres pel que fa a la definició de la seva política sanitària i per a l'organització i prestació de serveis sanitaris i atenció mèdica i ha recalcat que la iniciativa no es refereix a la concessió del dret a l'avortament a nivell de la UE, sinó a la creació de mecanismes financers que es poden vincular a projectes de salut ja existents, com UEproSalut, per poder garantir l’accés a la salut sexual i reproductiva a totes les persones de la Unió. De fet, la mateixa iniciativa deixa clar que “no té per objecte harmonitzar ni interferir en les disposicions legals i reglamentàries dels estats membres” relatives a l’avortament. Les organitzadores recorden, però, que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va comprometre fa dos anys a què la Comissió donés suport als esforços dels països europeus per implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenible que tenen a veure amb l'accés a la salut reproductiva i sexual.
A Europa existeixen grans diferències pel que fa a la legislació sobre l'avortament. 25 estats membres han legalitzat la interrupció de l'embaràs, però el termini per fer-ho varia molt entre els diferents països. A Portugal i Croàcia, per exemple, aquest termini acaba a les 10 setmanes, mentre que als Països Baixos s'allarga fins a les 24 setmanes, i a Espanya, fins a les 14. La gran majoria d'estats, però, fixen en 12 el termini per poder dur a terme una interrupció voluntària de l'embaràs. Polònia i Malta són els països amb lleis més restrictives. A Polònia, només es pot avortar en cas de violació i perill per a la vida de la mare, mentre que a Malta només es poden dur a terme per protegir la vida de la mare o si el fetus és inviable.