La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat aquest dilluns des del G-7 al Canadà que Israel “té el dret a defensar-se” i ha qualificat l’Iran com “la principal font d’inestabilitat a la regió”. Von der Leyen ha remarcat que l’Iran “no pot tenir mai una arma nuclear” i ha expressat la preocupació de la Unió Europea pel programa nuclear i de míssils balístics iranià. “Una solució diplomàtica continua sent la millor manera a llarg termini per fer front a les preocupacions sobre el programa nuclear de l’Iran”, ha afirmat paral·lelament, reiterant el compromís de la UE amb una solució negociada i duradora.
Von der Leyen ha explicat que ha parlat amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, arran dels bombardejos entre els dos països, i li ha reiterat el compromís d’Europa “amb la pau i l’estabilitat al Pròxim Orient”. També ha advertit que la Unió Europea romandrà “vigilant” davant les possibles implicacions de l’escalada bèl·lica en els mercats energètics internacionals, i ha apuntat que, juntament amb el president Donald Trump, estan d’acord a “coordinar-se” per protegir l’estabilitat dels mercats.
Occident ho té clar: “Gestió diplomàtica” però l'Iran és l'enemic
El president del Consell Europeu, António Costa, ha subratllat també que “no es pot permetre que l’Iran desenvolupi armes nuclears” i ha insistit que el conflicte “s’ha d’abordar per mitjans diplomàtics”. “El paper del G-7 és essencial. És el moment de donar espai a la diplomàcia i d’aportar una oportunitat per reduir l’escalada entre Israel i l’Iran”, ha afirmat. Davant l’escalada bèl·lica entre Teheran i Tel-Aviv, l’alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, ha convocat per dimarts una reunió telemàtica d’urgència amb els ministres d’Exteriors de la UE per “coordinar esforços diplomàtics” i intentar posar fre als atacs, tot remarcant que “la diplomàcia ha de prevaldre”.
L’atac a gran escala iniciat per Israel divendres contra objectius nuclears a l’Iran ha deixat almenys 224 morts i més de 1.200 ferits, segons fonts oficials iranianes, incloent-hi alts comandaments militars. Diumenge, les Forces de Defensa d’Israel van llançar una nova onada d’atacs contra objectius iranians amb l’objectiu de “desmantellar la capacitat de producció d’armes del règim iranià”. L’Iran, que recordem que assegura que la seva capacitat nuclear té “finalitats civils”, ha respost amb nous atacs que han provocat prop d’una desena de morts a Israel i nombrosos ferits, així com escenes de caos i destrucció a ciutats com Tel-Aviv. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha advertit que els habitants de Teheran “pagaran aviat el preu” dels últims atacs iranians.
La crisi entre Israel i l’Iran ha marcat l’agenda del G-7 al Canadà, amb els líders mundials dividits i sense previsió d’emetre un comunicat conjunt al final de la cimera, trencant la tradició habitual. La situació ha generat preocupació per l’impacte en els mercats energètics i la seguretat global, mentre la Unió Europea insisteix en la necessitat de donar una oportunitat a la diplomàcia i evitar una escalada encara més gran del conflicte. Així, la corda de la pau perpètua a la qual Occident fa temps que s'aferra ingènuament es tensa encara una mica més, deixant així clar que la situació geopolítica mundial està per canviar, i no precisament per aplanar-se sinó probablement per atomitzar-se.