El govern iranià ha anunciat aquest dijous la posada en marxa d’una nova planta d’enriquiment d’urani i la instal·lació de centrifugadores de sisena generació a Fordow, en resposta a la resolució crítica aprovada per la Junta de Governadors de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) que acusa el país islàmic de no complir amb les seves obligacions nuclears. La resolució, impulsada per Alemanya, França, Regne Unit i Estats Units i aprovada per 19 dels 33 membres de la Junta, insta l’Iran a corregir “amb urgència” els incompliments del seu acord de salvaguardes amb l’OIEA. Segons el text, la manca de cooperació de Teheran constitueix una violació greu de les seves obligacions, obrint la porta a una possible denúncia davant el Consell de Seguretat de l’ONU i el restabliment de sancions internacionals.

El Ministeri d’Exteriors iranià ha rebutjat la resolució, qualificant-la d’acte “polític sense base tècnica ni legal” i ha defensat que l’Iran “sempre s’ha adherit a les seves obligacions de salvaguardes”, tot afirmant que cap informe de l’OIEA ha detectat desviacions en els materials o activitats nuclears del país. A més, paral·lelament, el cap de l’Agència de l’Energia Atòmica de l’Iran ha ordenat la creació d’un nou centre d’enriquiment d’urani en una ubicació “segura” i la substitució de les centrifugadores de primera generació per models avançats de sisena generació a Fordow, una de les instal·lacions nuclears més vigilades del país. Aquestes centrifugadores permeten enriquir urani a un ritme molt superior, acostant l’Iran encara més a la capacitat tècnica per produir material apte per a armes nuclears. El règim iranià ha pres un to provocador, advertint que aquestes mesures són només el primer pas i que, si la pressió internacional continua, podrien anunciar noves accions en el futur pròxim. 

Teheran avança mentre l'ONU emet resolucions

L’urani és essencial per a la fabricació d’armes nuclears perquè conté l’isòtop urani-235 (U-235), que és fissionable, és a dir, pot dividir-se en nuclis més petits alliberant una gran quantitat d’energia en forma d’explosió. L’urani natural només té un 0,7% d’aquest isòtop, de manera que cal enriquir-lo —augmentar la proporció d’U-235— per fer-lo útil per a armes nuclears. L’últim informe tècnic de l’OIEA assenyala que l’Iran ja ha acumulat més de 400 quilos d’urani enriquit al 60%, molt a prop del 90% necessari per fabricar una bomba atòmica. Cap altre país sense arsenal nuclear disposa d’urani d’aquesta puresa, fet que incrementa la preocupació de la comunitat internacional.

A més, l’OIEA critica que Teheran no ha proporcionat informació creïble sobre l’origen de restes de material físsil trobades en tres llocs no declarats com a nuclears, i denuncia que part d’aquest material i equips no declarats haurien estat traslladats a ubicacions desconegudes, després de ser netejats pels tècnics iranians. En aquest context, la pregunta per l'Iran nuclear és obligada, i el cert és que ja és una obsessió pel grup dels 9 nuclears mundials —especialment pel bloc occidental.

“Evitar l'Iran nuclear”

Aquest nou episodi de tensió arriba en plena crisi de les negociacions nuclears entre l’Iran i els Estats Units, amb la mediació d’Oman. Des del 12 d’abril d'enguany s’han celebrat cinc rondes de contactes entre l'administració Trump i Teheran, però les diferències sobre l’enriquiment d’urani són profundes i les perspectives d’acord són cada cop més remotes. Washington exigeix la fi de l’enriquiment d’urani per part de l’Iran, mentre que Teheran defensa el seu “dret inalienable” a desenvolupar tecnologia nuclear per a fins civils. Una de les dèries del president nord-americà és “Evitar l'Iran nuclear”, lema que adopta un to de missió implacable com si es tractés de Tom Hanks a Salvar al soldat Ryan.

Donald Trump ha reconegut haver discutit aquest tema fins i tot amb el seu homòleg rus Vladímir Putin, sobre qui va dir que “sembla estar alineat amb la seva posició” en un post a la seva xarxa social Truth Social. Està prevista una nova ronda de negociacions entre l'Iran i Estats Units aquest diumenge 15 a Oman, però la desconfiança mútua i la recent escalada de mesures unilaterals fan preveure poques opcions d’avenç. Recordem que, ara com ara, els països que disposen d'armes nuclears són Rússia, Estats Units, Xina, França, Regne Unit, Índia, Pakistan, Israel i Corea del Nord —en aquest ordre en capacitat—, i que només tres dels nou països nuclears formen part de l'OTAN.

Des del 1945, aquests nou països han desenvolupat un per un les seves armes nuclears militars. Els Estats Units van ser els primers, amb la detonació de la bomba d'Alamogordo el juliol de 1945, seguits per la Unió Soviètica el 1949, el Regne Unit el 1952, França el 1960 i la Xina el 1964, que són els cinc estats reconeguts pel Tractat de No-proliferació Nuclear. Fora del marc del tractat, l’Índia va dur a terme la seva primera prova nuclear el 1974, el Pakistan el 1998 i Corea del Nord el 2006, mentre que Israel, tot i no haver-ho reconegut oficialment, es considera que disposa d’armes nuclears des de finals dels anys seixanta o principis dels setanta. Des de l’entrada de Corea del Nord el 2006, fa gairebé vint anys que cap altre país s’ha afegit al grup d’estats amb arsenal nuclear, mantenint així una calma relativa sobre el debat nuclear al panorama internacional.

Ara, la decisió de l’Iran d’accelerar el seu programa nuclear i d’oposar-se frontalment a les pressions de l’OIEA i Occident marca un nou punt d’inflexió en una profunda però silenciosa crisi nuclear. La comunitat internacional observa amb angoixa, resignació i certa impotència l’augment de les reserves d’urani enriquit i la modernització de les instal·lacions iranianes, i mentrestant el risc d’una escalada diplomàtica i de noves sancions creix. En un context regional ja molt tens i amb la incertesa afegida de la política de “màxima pressió” de Donald Trump, veure a l'Iran caminar discretament cap a la capacitació nuclear és advertir una greu problemàtica que es cuina a foc lent, però que pot no trigar a esclatar a la cara del bloc transatlàntic —mai millor dit, desgraciadament.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!