Els estats membres de la Unió Europea han decidit, finalment, prorrogar les sancions a centenars de persones i entitats russes durant els pròxims 36 meses, però han deixat fora dos magnats propers al Kremlin, a petició de França, i també d'Eslovàquia. Concretament, es tracta dels empresaris Alixer Usmanov i Mijaíl Fridman, dues de les fortunes més importants de Rússia i que pertanyen a cercles propers al Kremlin. Després de dies de negociacions, el Consell de la UE ha superat la negativa que plantejava Letònia, que dilluns al vespre va qüestionar, precisament, la retirada de les sancions als dos oligarques vinculats al règim de Vladímir Putin. Finalment, el país s'ha abstingut en la votació, el que ha fet possible la renovació de les mesures per als tres anys vinents. És la primera vegada que la UE decideix posposar durant tant de temps les mesures contra els sancionats russos, ja que fins ara les havia revisat cada sis mesos.
La presidència del Consell de la UE, que ostenta Irlanda aquest semestre, ha confirmat que els governs de la UE han arribat a un acord després de setmanes de negociació i ha admès que ha estat un "compromís complicat". Des de la presidència irlandesa han detallat que el compromís suposarà l'extensió, fins al 22 de setembre de 2029, de les sancions a unes 3.000 persones i entitats russes i continuar ampliant la llista, una qüestió sobre la qual ja treballen els estats membres. Usmànov i Fridman, però, queden fora de la llista de sancionats, que veuen els seus actius als països de la UE bloquejats i prohibida la seva entrada al territori comunitari. Fins ara, aquestes llistes es revisaven i avaluaven cada sis mesos, i per això la decisió d'avui de renovar-les per un període de 36 mesos "reforça la durabilitat i la previsibilitat del marc de sancions de la UE", ha assenyalat el portaveu.
Dos magnats milmilionaris, fora de les sancions
Usmànov és un magnat rus de 73 anys, però nascut a l'Uzbekistan en l'època en què aquest país formava part de l'URSS. França s'ha sumat aquesta vegada a la demanda d'Eslovàquia, presidida per Robert Fico —amb clars vincles amb el Kremlin—, per aconseguir, segons han detallat des de París, l'alliberament de dos ciutadans francesos detinguts a l'Azerbaidjan. Segons indicaven fonts coneixedores de les negociacions, les autoritats de França haurien estat pressionades per Bakú per canviar la seva posició respecte de les sancions a Usmànov, cosa que aquestes neguen. Tanmateix, França ha finalment canviat la seva posició, tot i les queixes de Kíiv, i Usmànov ha estat retirat de la llista de sancionats.
La seva fortuna es valora en uns 12.100 milions d'euros i està vinculat a altres magnats propers al Kremlin. Els seus negocis comprenen diversos hòldings en sectors com la indústria metal·lúrgica —la seva empresa, Baikal, explota el dipòsit de coure més gran de Rússia—, la mineria, les telecomunicacions, els mitjans de comunicació, l'immobiliari i participacions a empreses com Xiamoi, Alibaba, Airbnb o Spotify.
L'altre afectat per l'aixecament de les sancions és Fridman, que fins a l'any 2022 va ser conseller delegat de Letterone Investment, propietària de la cadena de supermercats espanyola DIA. L'any 2013 era considerat la segona fortuna més important de Rússia, ja que és el propietari del conglomerat Alfa-Group, que inclou negocis en el sector de les finances i la banca, el petroli i la mineria, la indústria i l'energia. La UE el va sancionar el 2022 com a resposta a la invasió russa d'Ucraïna i reclama fins a 16.000 milions de dòlars a Luxemburg en un cas que ha arribat fins a l'arbitratge. Luxemburg es va sumar a les peticions per aixecar les sancions a Fridman després que França ho demanés per a Usmànov, ja que considerava que el seu cas es podria veure afectat si se li aixecaven les sancions només a un dels dos.
Ampliar la llista, el pròxim objectiu
La UE, però, ja està estudiant com ampliar la llista de sancionats. L'Alta Representant de la UE per a la Política Exterior, Kaja Kallas, ha afirmat aquest dimarts des de Nova York, on s'ha celebrat la reunió de ministres d'Exteriors, que si "Rússia està disposada a assumir riscos més grans", Europa li ha d'"imposar costos més grans". En aquest sentit, s'ha referit a implementar accions contra la flota fantasma russa que esquiva les prohibicions de comerç dels recursos naturals i la indústria militar del país. "Europa s'enfronta a una ràpida proliferació d'atacs de sabotatge i violacions de l'espai aeri", ha afirmat Kallas, que ha emmarcat les últimes accions russes en un intent d'"intimidar Europa perquè redueixi el seu suport a Ucraïna".
La política estoniana ha defensat les sancions com "un dels pilars fonamentals" de la resposta de Brussel·les a la guerra russa i assegura que "aquest és el nostre règim de sancions més gran, amb més de 3.000 persones i entitats incloses en les llistes".
Reformar l'ONU i impulsar el multilateralisme
En la reunió d'aquest dimarts a Nova York també hi han participat, en una part, els ministres d'Exteriors d'Austràlia, l'Índia, el Japó i Corea del Sud, amb qui han tractat "com fer que el multilateralisme sigui més eficaç", en el marc de l'Assemblea General de les Nacions Unides que aquesta setmana se celebra a la ciutat estatunidenca.
En aquest sentit, ha defensat "la reforma de l'ONU" com a "essencial" per aconseguir una "ONU més eficaç i capaç d'oferir resultats". Per aquesta raó, ha indicat que serà "crucial" l'elecció del pròxim secretari general de la institució després que, en 100 dies, s'acabi el mandat d'António Guterres. "Necessitem un lideratge fort que defensi la Carta de les Nacions Unides, però que també impulsi la reforma", ha remarcat.