"Podeu arrencar l'home del seu país, però no podeu arrencar el país del cor de l'home"
Dos Passos
Llegeixo en un diari que Roberto Cano lamenta que la decisió del Tribunal Suprem el converteixi en un ciutadà de segona, ja que li impedeix cautelarment votar a les pròximes eleccions. Ell ha obtingut la nacionalitat perquè el seu besavi, Miguel Serra Horta, oriünd de Pineda de Mar, "es va embarcar cap a l'Uruguai a finals del segle XIX a la recerca d'oportunitats econòmiques més bones de les que oferia la seva terra natal". Fent aquestes declaracions, ens ofereix el millor exemple de per què el Tribunal Suprem ha posat en dubte la concessió de certes nacionalitats i, per tant, del dret a vot d'unes 163.000 persones que no s'ajustarien al contingut de la llei de memòria històrica. És un exemple de llibre. Què cal reparar a en Roberto i a tants com ell? Que els seus avantpassats prenguessin una decisió lliure, emigressin, arrelessin definitivament a l'altra banda de l'Atlàntic, procreessin en diverses generacions?
En Roberto ha de decidir el que succeeixi a Catalunya o el que passi amb el finançament o qualsevol altra cosa? En base a què? Jo li ho dic: en base a una instrucció que es va treure de la màniga una mera directora general —germana d'Óscar Puente, per a més senyes— que, fent el que li dona la gana, ampliava els termes estrictes de la llei aprovada al Congrés i l'estirava com el xiclet al seu gust. Per aquest motiu, milers de persones que van sortir cap a Amèrica per milers de raons que no van ser ni la guerra ni la repressió franquista, ara tenen un passaport de la UE i poden decantar les decisions que afectin els que es van quedar aquí.
Aquest és tot l'embolic. No es tracta que es retalli el dret a vot a ciutadans espanyols, sinó que es qüestiona si legalment ho són. I "legalment" significa el que digui la llei que va emanar de la sobirania nacional i no el que se li ocorregués a Bolaños i a Puente plegats. Jo ja és que ni penso en si estaven buscant una tupinada o no, sinó en el desgavell de regalar ciutadanies i passaports, cosa que cap país seriós no fa. Això per no parlar que alguns són inscrits al lloc d'origen dels seus ancestres i d'altres on als encarregats dependents del govern espanyol els rota. Els poso l'exemple del municipi madrileny de Tres Cantos, al qual han afegit 200 electors, un 25% del seu cens CERA, quan va ser creat el 1991 i és evident que d'allà no en va sortir ningú cap a l'exili.
El Tribunal Suprem el que ha fet és suspendre cautelarment la inscripció en el cens d'aquestes persones, la nacionalitat de les quals procedeix del compliment dubtós de la llei, i donar-los audiència perquè es personin i mostrin documentació que provi que descendeixen d'exiliats polítics. Des de la Moncloa ens diuen que, com que se'n van anar "amb una mà al davant i una altra al darrere", això és impossible de provar o que "en sortir no et donaven un carnet d'exiliat". Òbviament, no diuen la veritat. Tenim la realitat fefaent que molts ho han provat conforme a la llei de memòria històrica. La mateixa instrucció recollia com a possibles proves els justificants d'haver rebut pensions d'exili, la documentació d'organismes internacionals de refugiats, els certificats i informes de partits polítics i sindicats que van ser perseguits i, per descomptat, els documents d'oficines de refugiats que tots els països d'acollida van establir per filiar els que van anar arribant i bitllets de viatge, cartes, inscripcions consulars, inscripcions de matrimonis i tantes altres. Ara ens sortiran amb la cançó que, malgrat tot, hi ha qui no conserva res d'això i, al·lego jo, doncs si no han trobat res i no han guardat res, deu ser que gaire valor, ni que sigui afectiu, no li donaven. La veritat és que pel colador de la instrucció de Puente s'han colat fins i tot els besnets dels emigrants econòmics de finals del XIX i principis del XX i que ara, sense haver tingut intenció ja no de tornar, sinó ni tan sols de venir de visita, anhelen un passaport grana en què posi "UE". Mirin, just com el cas amb què obria aquesta columna. També podrien, no ho negarem, venir al nostre sistema sanitari a rescabalar-se de totes les misèries i la manca d'atenció dels seus països d'origen, a la nacionalitat dels quals ni tan sols han de renunciar. Tot ben barat. I justament això, que la llei s'estengués als migrants econòmics, va ser vetat per les Corts, que van rebutjar l'esmena que en aquest sentit va presentar Ciudadanos, incloent-hi el PSOE.
A mi el que m'estranya més són tots aquests escarafalls del govern espanyol i partits afins que consideren com una afronta que aquestes persones no puguin votar en aquests comicis. I és curiós perquè, si del que parlem és de reparar, feia gairebé un segle que estaven sense reparar, o sigui que tampoc passaria res perquè tot s'aclarís i s'assegurés el compliment just i estricte de la llei emanada del poble. Que jo ja no entro en el tema de la tupinada, però que a ells els han agafat unes presses que els porten a fer el ploricó. Com els deia, els drets estan perfectament preservats, ja que el Tribunal Suprem els ha donat audiència perquè es personin i esmenin, si poden, aquesta manca de documentació o al·leguin el que estimin convenient. Ells, els afectats, i no pas Bolaños i companyia, que, a més a més, pensaven guanyar la partida —que no era mera reparació i justícia, això?— al Tribunal Constitucional i no podran fer-ho atès que l'Advocacia de l'Estat no té legitimació per acudir en empara i menys d'un grup. Han de ser els ciutadans els que, personalment, ho facin quan acabin la via de la jurisdicció ordinària.
Veig els de Sánchez i l'esquerra angoixats perquè no arribin a temps o decideixin no complicar-se i no al·legar. No sé per què. En tot cas, la llei és per a tothom i no la pot canviar Sofía Puente per encàrrec del seu cap. No s'està privant de drets a ningú, s'està considerant si en realitat eren votants accidentals. Com el besnet de Miguel Serra Horta, que va sortir de Catalunya el 1880 i mai va tornar. Fins ara, que el seu besnet ja va votar en les eleccions a la Generalitat del 2024. Què els sembla?