Les eleccions parlamentàries russes ja han acabat, però la guerra contra Ucraïna continua. En les últimes hores, les forces russes han tornat a atacar infraestructures ferroviàries en diverses regions de la rereguarda ucraïnesa, en una campanya que afecta una de les xarxes més importants per mantenir connectat el país.
El primer ministre ucraïnès, Serguí Koretski, ha denunciat que els atacs nocturns russos han afectat tretze regions. Segons el cap del govern, els míssils i drons han colpejat empreses, magatzems, instal·lacions agrícoles, infraestructures ferroviàries, subestacions elèctriques i edificis residencials. A Dnipró, a la regió de Dnipropetrovsk, quatre persones han mort en un atac amb míssil rus, segons les autoritats ucraïneses.
Una xarxa sota pressió
Els ferrocarrils s’han convertit en una infraestructura essencial per a Ucraïna des de l’inici de la invasió russa. Amb l’espai aeri tancat als vols civils, els trens són una de les principals formes de desplaçament dins del país i també permeten transportar mercaderies, ajuda humanitària i subministraments.
Per això, els atacs contra la xarxa ferroviària tenen un impacte que va més enllà dels danys materials. Segons el diari The Guardian, Rússia ha atacat la xarxa ferroviària ucraïnesa més de 1.500 vegades durant aquest any, una xifra que supera la registrada durant tot el 2025. Els objectius inclouen vies, estacions, locomotores i subestacions elèctriques. Segons Deutsche Welle, durant els primers vuit mesos de l’any es van registrar més de 1.600 atacs contra infraestructures ferroviàries.
Trens que ja no arriben a l’hora
La pressió sobre la xarxa també es nota en els trajectes dels passatgers. Quan una via o una subestació queda afectada, els trens poden haver de modificar el recorregut, aturar-se durant hores o esperar que els equips reparin els desperfectes.
El 20 de setembre, alguns serveis ferroviaris acumulaven fins a 13 hores i 40 minuts de retard, segons dades d’Ukrzaliznytsia, la companyia estatal de ferrocarrils d’Ucraïna. El diari Ukrainska Pravda també ha informat de trajectes que han arribat a acumular entre 10 i 17 hores de retard en els episodis més greus.
La situació contrasta amb la importància que els trens han tingut durant la guerra. Malgrat els atacs, la xarxa ferroviària ha continuat funcionant i ha permès mantenir comunicades ciutats situades a centenars de quilòmetres de distància.
Pressió sobre la rereguarda
Els últims bombardejos mostren que l’estratègia russa no es limita a les zones pròximes al front. Els atacs també afecten infraestructures i empreses situades a la rereguarda, amb l’objectiu de dificultar el transport i el funcionament de l’economia ucraïnesa. Les autoritats ucraïneses també denuncien atacs contra empreses d’alimentació, magatzems i centres logístics. Aquestes instal·lacions són importants per garantir que els productes arribin als supermercats i que el país pugui mantenir la seva activitat malgrat la guerra.
Així, mentre el president rus, Vladímir Putin, tanca unes eleccions parlamentàries que han reforçat el domini del seu partit, els atacs contra Ucraïna continuen. La xarxa ferroviària, que durant anys havia estat sinònim de puntualitat i connexió entre les ciutats del país, es converteix ara en un dels principals fronts de la guerra lluny de les trinxeres.