El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va anunciar aquest diumenge que ha signat un decret per retirar Ucraïna de la Convenció d’Ottawa, el tractat internacional que prohibeix la producció i l’ús de mines antipersones. Aquesta mesura, segons ha destacat en el seu discurs nocturn habitual, és una resposta a les tàctiques russes utilitzades en la guerra que ja dura 40 mesos. Ucraïna va ratificar la Convenció l’any 2005, però ara Zelenski considera que és necessari sortir-ne, al·legant que Rússia, que mai no ha signat el tractat, fa servir mines antipersones “amb el màxim cinisme”, juntament amb altres armes com ara míssils balístics. “És un dels segells dels assassins russos: destruir vides per tots els mitjans al seu abast”, ha afirmat.
El mandatari ucraïnès també va justificar la decisió recordant que diversos països fronterers amb Rússia —com Finlàndia, Polònia, Estònia, Letònia i Lituània— ja s’han retirat de la Convenció o han anunciat la intenció de fer-ho. “Veiem com reaccionen els nostres veïns europeus davant d’aquesta amenaça”, ha remarcat.
Zelenski ha admès que el procediment de retirada és complex, especialment en temps de guerra, però el va qualificar de pas polític important i com un “senyal clar” als socis internacionals sobre el que, segons ell, hauria de ser una prioritat compartida. Finalment, ha defensat l’ús de mines antipersones com un recurs “insubstituïble” per a finalitats defensives.
Atac aeri sense precedents de Rússia
La decisió d’Ucraïna de desvincular-se del tractat que prohibeix les mines antipersones s’ha produït en un context de màxima tensió militar. Durant la nit i fins diumenge al matí, Rússia va llançar més de 500 armes aèries contra territori ucraïnès, en el que Kíiv ha descrit com l’atac aeri més massiu de tota la guerra, iniciada fa més de tres anys. Segons la força aèria ucraïnesa, es van disparar 477 drons —entre ells, alguns de tipus enganyós— i 60 míssils. Tot i que la gran majoria, 475, van ser neutralitzats o van caure sense impacte, la magnitud de l’ofensiva demostra l’escalada del conflicte.
L’exèrcit ucraïnès considera que aquesta nova onada de bombardejos busca esgotar els sistemes de defensa antiaèria i intensificar la pressió sobre les infraestructures clau del país. Segons Yuriy Ihnat, cap de comunicació de la força aèria, aquest atac marca un punt d’inflexió en l’estratègia russa, tant pel volum com per la simultaneïtat dels projectils. Les autoritats ucraïneses han confirmat almenys cinc morts: tres víctimes directes d’aquests llançaments i dues més a causa de bombardejos complementaris en altres zones. Aquest augment de la intensitat ofensiva reforça, segons Zelenski, la necessitat d’adaptar l’estratègia defensiva i enviar un missatge clar als aliats occidentals.