Diumenge d’eleccions a Europa. A banda dels comicis de Romania i Portugal, Polònia ha tancat les seves urnes després de 14 hores de votació als comicis presidencials. La participació en el país centreeuropeu ha superat el 50%, amb més de 32.000 col·legis electorals oberts als ciutadans. Són 13 els candidats que es disputen la prefectura de l'Estat per succeir Andrzej Duda i, segons els sondejos a peu d’urna, cap ni un hauria assolit els suports necessaris per evitar una segona volta. L’enquesta d’IPSOS concedeix un avantatge mínim a Rafal Trzaskowski, amb el 30,8% dels vots, davant del 29,1% que ha obtingut Karol Nawrocki. A l’espera que els resultats oficials es donin a conèixer entre dilluns i dimarts, caldrà una nova jornada electoral el pròxim 1 de juny per elegir al president de Polònia.
En comparació amb les eleccions del 2020, quan la participació va quedar-se en el 47,89%, més de la meitat de la població ha expressat el seu vot avui. Uns 29 milions de polonesos estaven cridats a les urnes. Els comicis s’han convertit en un duel entre Trzaskowski i Nawrocki. Aquest últim és un candidat de perfil nacionalista, llicenciat en història, i gaudeix del suport del partit ultraconservador Llei i Justícia. Per la seva banda, el liberal Trzaskowski ha sigut impulsat per la Coalició Cívica encapçalada pel primer ministre Donald Tusk.
Més enllà dels favorits, el tercer candidat, l'ultranacionalista Sławomir Mentzen, ha obtingut només un 15,4% i el quart, el radical antisistema Grzegorz Braun, un 6,2%, segons el sondeig. La desfeta més significativa pot ser, si es confirmen aquestes dades, la de Szymon Hołownia, amb només el 4,8 % dels vots, ja que es tracta del líder d'un dels principals partits de l'aliança que governa amb Tusk. De fet, Hołownia ja ha anunciat que votarà per Trzaskowski en la segona volta perquè aturi "la marxa d'estafadors, lladres, odiadors, antisemites que odien altres persones, que volen una guerra civil a gran escala a Polònia".
Dret de veto
El president a Polònia té poders limitats en comparació amb altres països, però té el dret de veto sobre les iniciatives legislatives, encara que hagin estat aprovades pel parlament (Sejm), una prerrogativa que Duda, que acaba els dos mandats consecutius que permet la Constitució, ha utilitzat amb freqüència. La coalició de Tusk, que va arribar al poder el 2023, no compta amb una majoria parlamentària suficient de tres cinquens per anul·lar el veto presidencial.
El resultat final de les eleccions serà crucial, ja que Trzaskowski podria accelerar l'agenda progressista i proeuropea del govern, incloent-hi les reformes judicials, els drets de la comunitat LGBTQ+ i l'accés a l'avortament. Si és Nawrocki qui s’imposa, el nacionalista podria perllongar la difícil cohabitació que ha tingut lloc entre Tusk i Duda durant l'últim any.