Sense descans i sense treva. El president dels EUA, Donald Trump, torna a situar la immigració al centre de la batalla política i mediàtica als Estats Units, aquesta vegada amb una proposta tan simbòlica com polèmica: canviar el nom de l’ICE, l’agència encarregada del control migratori, perquè passi a dir-se NICE. La idea, que va començar com un mem a les xarxes socials, ha acabat entrant als passadissos de la Casa Blanca i del Departament de Seguretat Nacional. El nou acrònim significaria National Immigration and Customs Enforcement, però el joc de paraules és evident: “nice”, en anglès, vol dir “agradable”, “simpàtic” o “amable”.

Trump va abraçar públicament la proposta després que un usuari d’X suggerís rebatejar l’agència “perquè els mitjans hagin de dir ‘agents del NICE’ tot el dia”. La resposta del president a Truth Social va ser immediata: “GREAT IDEA!!! DO IT”.

Un mem que arriba a la Casa Blanca

El que inicialment semblava només una provocació digital va començar a agafar forma real. Tant la Casa Blanca com el Departament de Seguretat Nacional van compartir mems i publicacions defensant el canvi de nom, mentre funcionaris de l’ICE començaven discretament a calcular què implicaria una possible redefinició de marca.

Segons fonts pròximes a l’agència, es van arribar a estudiar costos per substituir armilles, plaques, logotips, vehicles oficials i papereria institucional. Tot i això, la iniciativa no ha generat entusiasme intern entre molts agents. El mateix Trump va reconèixer aquesta setmana que part dels treballadors de l’ICE i fins i tot el seu responsable fronterer, Tom Homan, no acabaven de veure clara la idea. “Crec que els agrada la seva imatge de duresa”, va dir el president en una entrevista radiofònica que recull la CNN.

La batalla per controlar el relat

Darrere del joc de paraules hi ha una estratègia política molt més profunda. L’ICE s’ha convertit en una de les institucions més qüestionades del segon mandat de Trump per les seves operacions massives de detenció i deportació d’immigrants.

La pressió pública va augmentar especialment després de la mort de Renee Good, una ciutadana nord-americana abatuda per un agent de l’ICE a Minneapolis al gener. Diverses enquestes posteriors van mostrar que més de la meitat dels nord-americans consideraven que l’agència feia les ciutats menys segures.

Conscient d’aquest desgast d’imatge, l’administració Trump intenta ara suavitzar la percepció pública de l’organisme sense modificar-ne l’estratègia dura contra la immigració irregular. El secretari de Seguretat Nacional, Markwayne Mullin, ha insistit les últimes setmanes que el govern vol actuar d’una manera “més silenciosa”, però sense reduir la pressió sobre els immigrants sense papers.

Un canvi difícil, però no impossible

Canviar oficialment el nom de l’ICE no és tan senzill com una ordre presidencial. L’agència va ser creada pel Congrés el 2002, després dels atemptats de l’11-S, dins de la gran reforma que també va donar origen al Departament de Seguretat Nacional. Això significa que qualsevol modificació formal necessitaria aprovació legislativa.

Però Trump ja ha demostrat en el passat que està disposat a forçar els límits institucionals quan es tracta de símbols i nomenclatures. Al setembre, per exemple, va signar una ordre executiva per rebatejar el Departament de Defensa com a “Departament de Guerra”, recuperant el nom històric anterior a la Segona Guerra Mundial.

L’administració també va intentar imposar el terme “Golf d’Amèrica” en lloc de “Golf de Mèxic”, arribant fins i tot a restringir l’accés de l’agència Associated Press a alguns actes oficials després que el mitjà es negués a utilitzar la nova denominació.

Política convertida en marca

Més enllà de si el canvi acaba materialitzant-se o no, la proposta revela fins a quin punt el trumpisme entén la política com una batalla constant pel llenguatge, la imatge i el relat públic. Per als seus seguidors, NICE és una manera de ridiculitzar les crítiques liberals i presentar l’ICE com una agència injustament demonitzada. Per als detractors, és un intent de suavitzar amb màrqueting una política migratòria cada vegada més agressiva. En qualsevol cas, el debat ja ha aconseguit el que probablement buscava Trump: tornar a monopolitzar la conversa pública, convertint un simple joc de paraules en una nova guerra cultural nord-americana.