Més de tres dècades després dels fets, el Departament de Justícia dels Estats Units es prepara per presentar càrrecs criminals contra l’expresident cubà Raúl Castro per fer caure dues avionetes civils de l’organització anticastrista Brothers to the Rescue l’any 1996. L’acusació, llargament perseguida per fiscals federals de Miami, apunta directament al paper que Castro hauria tingut com a ministre de Defensa cubà en l’operació que va acabar amb la mort de quatre persones, tres d’elles ciutadans nord-americans.

L’anunci oficial podria arribar aquest dimecres durant un acte d’homenatge a les víctimes a Miami, coincidint simbòlicament amb la data en què l’exili cubà commemora el Dia de la Independència de Cuba. Segons fonts coneixedores del cas, el fiscal general en funcions dels Estats Units, Todd Blanche, té previst participar en la cerimònia.

"Homicidi planificat"

L’atac continua sent una de les ferides més profundes en la relació entre Washington i l’Havana. El 24 de febrer del 1996, dos caces MiG cubans van abatre dues avionetes civils de Brothers to the Rescue sobre aigües internacionals prop de Florida. L’organització havia nascut per localitzar refugiats cubans perduts al mar, però amb els anys també s’havia convertit en una plataforma de propaganda anticastrista que sobrevolava l’espai proper a Cuba llançant fulletons contra el règim.

Per als fiscals nord-americans, el fet de caure les avionetes no va ser cap improvisació. “No va ser un incident puntual ni una reacció espontània: va ser un homicidi planificat”, assegura David Buckner, un dels fiscals que va participar en la investigació sobre la xarxa d’espionatge cubana infiltrada al sud de Florida.

Aquella xarxa, coneguda com La Red Avispa o Wasp Network, havia aconseguit infiltrar agents dins de la comunitat anticastrista de Miami, inclosa la mateixa Brothers to the Rescue. Segons la investigació de l’FBI, espies cubans van alertar l’exèrcit de l’Havana sobre el vol de les avionetes el dia de l’atac i van evitar fins i tot que un dels principals agents infiltrats pugés a bord abans de fer-los caure. 

El cas va marcar durant anys la política cubana dels Estats Units. El 2000, cinc membres de la xarxa d’espionatge van ser condemnats per espionatge i altres delictes. Entre ells hi havia Gerardo Hernández, considerat el líder de l’operació. Però la seva excarceració el 2014, en el marc de l’intercanvi de presoners impulsat per l’expresident Barack Obama durant el desgel amb Cuba, va provocar indignació entre la comunitat cubanoamericana de Florida.

Ganes d'imputar Raúl Castro

Els intents per imputar Raúl Castro venen de lluny. Després de la condemna de l’exdictador panameny Manuel Noriega per narcotràfic el 1992, fiscals de Miami van començar a estudiar una possible acusació contra els germans Castro. Alguns investigadors asseguren que les indagacions apuntaven fins i tot a presumptes vincles entre dirigents cubans i càrtels colombians.

Però els canvis polítics a Washington i les prioritats diplomàtiques van anar enterrant el cas durant anys. Fins ara. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca va reactivar sectors de l’administració favorables a reprendre l’ofensiva judicial contra el règim cubà. Figures influents de l’exili, com l’advocat George Fowler, fa temps que pressionen perquè els Castro siguin processats. “Intento aconseguir que els imputin des que tenia nou anys”, va afirmar recentment.

Raúl Castro té avui 94 anys i fa temps que està apartat de la primera línia política, però el valor simbòlic de l’acusació és enorme. Per a l’exili cubà, el cas representa una vella factura pendent amb el règim de l’Havana. Per a Washington, és també un missatge polític: els crims contra ciutadans nord-americans poden perseguir-se fins i tot trenta anys després.