Després d’haver anunciat fa només un parell de dies que es prendria dues setmanes per decidir si els Estats Units s’implicarien militarment en el conflicte entre Israel i l’Iran, el president dels EUA, Donald Trump, ha fet un gir brusc i ha ordenat l’atac de tres instal·lacions nuclears clau del règim iranià: Fordow, Natanz i Isfahán. En una publicació a la seva xarxa Truth Social, Trump ha qualificat l’operació com un “èxit espectacular” i ha confirmat que tots els avions han tornat sans i estalvis, fora ja de l’espai aeri iranià.
➕ Una implosió, un col·lapse o una transició: com seria un canvi de règim a l'Iran?
El president nord-americà ha explicat que “l’objectiu era la destrucció de la capacitat d’enriquiment d’urani de l’Iran i posar fi a l’amenaça nuclear plantejada per l’Estat patrocinador del terror número u del món”. El discurs televisat des de la Casa Blanca, amb el vicepresident JD Vance i els secretaris d’Estat i Defensa al seu costat, ha deixat clar que no hi haurà marxa enrere: Trump ha llançat un avís a Teheran assegurant que, si no s’atura el seu programa nuclear, els “atacs futurs seran molt més grans”.
Participació dels EUA: punt d'inflexió
Aquesta ofensiva culmina una setmana d’escalada militar a la regió, iniciada amb bombardejos israelians sobre objectius iranians que han causat més de 400 morts, inclosos científics nuclears i alts comandaments. L’Iran va respondre amb una onada de míssils contra ciutats israelianes, amb un balanç provisional de 25 morts. Fins ara, els Estats Units s’havien mantingut al marge dels atacs, però Israel necessitava la implicació de Washington per utilitzar la bomba antibúnquer GBU-57, coneguda com a Massive Ordnance Penetrator (MOP), capaç de penetrar les profunditats de la instal·lació subterrània de Fordow.
L’atac suposa un punt d’inflexió. Fins fa pocs dies, Trump semblava apostar per una última oportunitat diplomàtica. Segons informacions de la CNN, havia ajornat la decisió per explorar si la pressió militar israeliana podia obrir una via de negociació. Els analistes comparaven la situació amb la crisi dels míssils de Cuba, on John F. Kennedy va evitar una guerra nuclear oferint una sortida honorable a l’adversari. Però Trump ha exigit des del principi una “rendició incondicional” per part de l’Iran, un gest inacceptable per a un règim construït sobre la resistència a la pressió occidental.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha agraït públicament a Trump la seva “audaç decisió”, afirmant que “canviarà la història”. Mentrestant, l’Iran ha promès represàlies i assegura que l’atac nord-americà tindrà “conseqüències eternes”. També ha reiterat la seva voluntat de continuar el desenvolupament del programa nuclear.
Amb aquest moviment, Trump entra en una nova fase de la seva política exterior, allunyant-se de les estratègies d’“Amèrica primer” que evitaven grans intervencions militars. Ara, el món observa amb incertesa com evoluciona un conflicte que amenaça amb desestabilitzar encara més l’Orient Mitjà i posar a prova l’ordre internacional.
Un canvi en política exterior?
Trump ha ordenat els atacs contra les tres instal·lacions nuclears iranianes després que algunes veus del seu entorn, inicialment contràries a una intervenció militar, canviessin d’opinió i donessin suport a una acció limitada i puntual. Tot i la pressió dels sectors republicans més reticents a una nova guerra al Pròxim Orient, Trump hauria descartat una intervenció prolongada i hauria optat per una operació ràpida amb bombarders B-2, centrada en aquestes instal·lacions. Aquesta ofensiva ha estat interpretada com una concessió als sectors més durs que exigeixen una posició ferma davant l’Iran i un suport directe a Israel.
Tanmateix, encara no és clar si l’operació ha aconseguit frenar significativament la capacitat nuclear iraniana, especialment si, com s’ha especulat, Teheran ja havia traslladat part del seu urani enriquit. Trump ha comparat l’atac amb l’assassinat del general Qassem Soleimani durant el seu primer mandat, una acció que sovint reivindica com un èxit. Amb aquesta ofensiva, Trump busca mostrar força sense implicar els EUA en una guerra a gran escala, però la reacció de l’Iran —sigui continguda o desproporcionada— determinarà si aquest càlcul polític aconsegueix mantenir l’escalada sota control.