Amagat dins d’una muntanya prop de la ciutat santa de Qom, el complex Fordow Fuel Enrichment Plant és una de les instal·lacions nuclears més secretes i protegides de l’Iran. Visible des de l’espai només per cinc túnels i una estructura de suport, aquest centre ha estat objecte de preocupació internacional des que es va fer públic l’any 2009. La seva profunditat —entre 80 i 90 metres sota terra— el fa pràcticament immune als atacs aeris, fins i tot per part d’Israel, que no disposa de l’armament necessari per destruir-lo des de l’aire.
L’origen del complex es remunta a principis dels anys 2000, durant el que alguns experts anomenen el “programa d’armes nuclears accelerat” de l’Iran. Fordow estava pensat per enriquir urani a nivells aptes per a armes nuclears, utilitzant com a base l’urani poc enriquit provinent del programa civil. Les imatges per satèl·lit mostren senyals de construcció des de 2002, tot i que l’Iran només va admetre l’existència del centre el 2009, poc abans que els líders occidentals —Obama, Sarkozy i Brown— el revelessin públicament.
Un programa nuclear amb finalitats pacífiques?
El govern iranià sempre ha sostingut que el seu programa nuclear té finalitats pacífiques. Tanmateix, Fordow va ser dissenyat per allotjar fins a 3.000 centrífugues, i la seva ubicació subterrània es va justificar com a resposta a les amenaces militars. L’AIEA (Agència Internacional de l’Energia Atòmica) i diversos països, inclosos antics aliats com Rússia i la Xina, han expressat dubtes sobre les intencions reals de Teheran.
La situació es va calmar temporalment amb l’acord nuclear de 2015 (JCPOA), que va restringir severament l’activitat a Fordow. Però l’abandonament unilateral d’aquest acord per part dels EUA el 2018, sota la presidència de Donald Trump, va permetre a l’Iran reactivar la seva activitat a la planta. Segons informes recents de l’AIEA, Fordow ara alberga 2.700 centrífugues i produeix urani enriquit fins al 60%, molt a prop del llindar necessari per a armes nuclears.
Fordow: una amenaça geopolítica global
Un dels fets clau que ha alimentat les sospites internacionals és l’obtenció, per part dels serveis secrets israelians, de més de 55.000 documents del que s’anomena “arxiu atòmic” de l’Iran. Aquests documents contenen plànols detallats de Fordow i proves que el seu objectiu era fabricar urani d’enriquiment militar suficient per construir una o dues armes nuclears anualment.
Tot i els intents israelians recents de neutralitzar Fordow, l’AIEA confirma que la instal·lació roman intacta. L’única bomba coneguda capaç de penetrar la profunditat de Fordow és la GBU-57, que només pot ser llançada per bombarders nord-americans B-2. Ni tan sols aquesta garantiria una destrucció total, i serien necessaris múltiples impactes.
Els experts consideren que, tot i la seva importància, Fordow és només una peça del trencaclosques nuclear iranià. Altres instal·lacions, reserves ocultes de centrífugues i la capacitat tècnica acumulada fan que la destrucció de Fordow no sigui suficient per posar fi al programa nuclear de l’Iran. Per això, la comunitat internacional continua veient aquesta planta com una amenaça latent en el panorama geopolític global.