El president dels Estats Units, Donald Trump, va llançar un ultimàtum directe a Nicolás Maduro perquè abandonés el poder “de manera immediata” abans d’anunciar el tancament total de l’espai aeri de Veneçuela, segons va revelar el Miami Herald. La comunicació, produïda en una trucada entre Washington i Caracas, incloïa –segons fonts nord-americanes– una oferta d’evacuació garantida per a Maduro, la seva esposa Cilia Flores i el seu fill, sempre que el mandatari veneçolà acceptés dimitir al moment.
La conversa, però, s'ha encallat ràpidament. Fonts consultades pel diari nord-americà apunten que Maduro exigeix una “amnistia global” per a ell i el seu cercle de poder, una condició que Washington ha rebutjat de ple. A més, Caracas hauria plantejat mantenir el control de les forces armades –a l’estil del que va passar a Nicaragua el 1991 amb el govern de Violeta Chamorro– a canvi d’autoritzar eleccions lliures. El tercer punt de desacord va ser el temps: la Casa Blanca exigia una renúncia immediata, mentre que el govern veneçolà demanava marge.
Trump no s'espera
Davant del bloqueig, l’Administració Trump va incrementar la pressió i dissabte va declarar que l’espai aeri veneçolà quedava “tancat completament”. Segons la informació publicada, el govern de Maduro va intentar reactivar el contacte amb Washington demanant una nova trucada, però no va rebre resposta.
Per a diversos analistes, aquest moviment podria anticipar una acció militar. Vanessa Neumann, exdiplomàtica veneçolana i experta en defensa, va assegurar a Fox News Digital que “les operacions podrien començar imminentment”. Neumann interpreta el tancament de l’espai aeri com “un avís públic clar” que podria precedir atacs dirigits contra infraestructures de comandament o capacitats de represàlia del règim. Segons ella, els objectius “fa anys que estan identificats” mitjançant operacions encobertes i, si s’activa un dispositiu militar, s’enfrontaria a un escenari de “captura o eliminació”.
Els EUA intensifiquen la campanya contra el narcotràfic
En paral·lel, Washington ha intensificat la seva campanya contra les xarxes de narcotràfic vinculades al govern veneçolà i recentment ha designat oficialment el Cartel de los Soles –presumptament integrat per alts comandaments militars– com a organització terrorista estrangera. La Unió Europea va aprovar una designació similar el setembre passat. Neumann assegura que aquest grup va convertir l’empresa petroliera estatal PDVSA en un mecanisme de blanqueig i transport de cocaïna, utilitzant recursos militars i connexions internacionals.
La debilitat interna del règim també podria jugar-hi en contra. Les forces armades veneçolanes, antigament una potència regional, estarien molt deteriorades per anys de corrupció, sancions, desercions i falta de manteniment. “El material és extremadament vell i no ha estat revisat”, va afirmar Neumann, que sosté que ni el suport exterior ni la capacitat tècnica són comparables a les etapes prèvies.
Entre les possibles figures objectives d’una eventual operació, Neumann assenyala la vicepresidenta Delcy Rodríguez, el dirigent chavista Diosdado Cabello i Alexander Granko Arteaga, cap del servei d’intel·ligència militar (DGCIM). Segons ella, la brutalitat repressiva d’aquest organisme ha estat clau per evitar revoltes dins les forces armades.
Tot i la tensió creixent, Trump va demanar diumenge “no treure conclusions” sobre un atac imminent. Malgrat això, fonts de defensa consideren que el context internacional –amb Rússia i l’Iran debilitats i la Xina més prudent– podria afavorir un moviment decisiu de Washington en les pròximes setmanes.