Donald Trump ha fet un nou pas contra els esforços per frenar el canvi climàtic als Estats Units. El president nord-americà ha revocat aquest dijous l’anomenat dictamen de perill, aprovat sota l’administració de Barack Obama el 2009, que considerava perjudicials per a la salut sis gasos d’efecte hivernacle associats als motors de combustió. La decisió, presentada pel republicà com una via per estalviar “bilions de dòlars” tant als fabricants d’automòbils com als conductors, s’inscriu en el paquet d’“accions històriques” que l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) vol activar per revisar normes sobre hidrocarburs i generació elèctrica. En la pràctica, però, és un nou capítol del gir de la Casa Blanca, que des del segon mandat de Trump ha fet passes enrere en la lluita contra l'escalfament global. De fet, el magnat va tornar a la presidència sota el lema drill, baby, drill (perfora, nena, perfora), que expressa suport a l'augment de la perforació de petroli i gas.
Poc després de ser investit com a president per segona vegada, Trump va fer evident el seu menyspreu a les polítiques verdes. El 20 de gener del 2025, va firmar una ordre executiva per tornar a retirar els Estats Units de l’Acord de París, el pacte global subscrit per gairebé tots els països del món per evitar que la temperatura mitjana del planeta superi en més de dos graus els nivells preindustrials. Aquella mateixa jornada, el president també va desmantellar el Grup de Treball Nacional sobre el Clima (NCTF), posat en marxa per l’administració de Joe Biden el 2021 per coordinar l’acció federal davant la crisi climàtica, i va fer el mateix amb l’Oficina de Canvi Global del Departament d’Estat. Trump també va signar altres ordres executives per cancel·lar o modificar dotzenes de mesures de Biden sobre objectius de reducció d'emissions de carboni per al 2035 o per restringir noves prospeccions de petroli i gas a terres i aigües federals.
Carbó, "net i preciós"
Trump ha insistit també a reivindicar el carbó malgrat el retrocés del sector a la majoria d’economies desenvolupades, i l’ha arribat a presentar com un mineral “net i preciós”. Amb la mirada posada en territoris miners com Wyoming i Virgínia Occidental, el president ha volgut convertir aquesta aposta en un gest polític, signant diverses ordres executives vinculades a la mineria i envoltant-se de miners per reforçar l’escenografia. La darrera imatge d’aquest tipus es va veure dimecres, quan Trump va rebre un guardó d’empresaris que el va distingir com el “campió indiscutible del carbó”. En aquell mateix acte, el mandatari va signar una nova ordre per instruir el Departament de Guerra a comprar electricitat procedent de centrals termoelèctriques de carbó.
La croada del president contra les polítiques verdes també ha comportat la imposició de traves directes a les energies renovables i a la transició energètica als estats governats pels demòcrates. Des de l’any passat, Trump ha anunciat la cancel·lació d’ajudes per valor de més de 7.500 milions de dòlars que havien d’impulsar més de 220 projectes repartits en 16 estats, una decisió que ara mateix està encallada en diverses disputes als tribunals. En paral·lel, i emparant-se en arguments de “seguretat nacional” que no ha acabat de concretar, el republicà també ha congelat l’atorgament d’arrendaments clau per a grans parcs d’eòlica marina a la costa est, molts d’ells dependents de governs estatals demòcrates. La mesura ha sacsejat el sector, que ja anava advertint del cop que suposa frenar inversions d’aquesta magnitud, mentre Trump continua atacant aquesta energia amb retrets com que “espatlla el paisatge” o “mata ocells”.
Entre les iniciatives colpejades pel gir energètic de la Casa Blanca hi figura, segons explica EFE, el projecte Vineyard Wind 1, un parc d’eòlica marina a la costa de Massachusetts impulsat per Iberdrola i que ja opera de manera parcial. Es tracta d’un projecte que acumula prop de 3.500 milions de dòlars en finançament compromès i capital captat fins ara, i estava concebut per assolir una capacitat conjunta de generació superior als 800 megawatts. Amb aquestes xifres, la previsió era que pogués alimentar amb electricitat l’equivalent a gairebé mig milió de llars i negocis, un volum que situava Vineyard Wind 1 com una de les grans apostes per consolidar l’eòlica marina als Estats Units.