Després de mesos d'especulacions i després que aquest dimecres els mitjans nord-americans ja ho anunciessin, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet oficial el més temut. Els Estats Units abandonaran l'acord climàtic de París. Trump ha justificat la seva sortida del tractat després de titllar-lo de "injust" pels EUA i d'afavorir les indústries d'altres països com la Xina o la Índia, en contra de la nord-americana. Tot i això, també ha assegurat que immediatament començarà a renegociar les condicions per reentrar.
Trump ha assegurat que tal com està redactat l'acord actualment, que va ser signat per 200 països l'any 2015 sota el mandat de Barack Obama, els EUA són els més perjudicats i els deixa en una situació de "desavantatge econòmic" davant d'altres països. El president nord-americà ha acusat les principals potències d'estar satisfets amb el tractat perquè perjudica els nord-americans.
"Hem de poder competir amb els altres països", ha assegurat Trump, que ha denunciat que l'acord perjudicaria diversos sectors de producció dels EUA —com la indústria del paper, la del metall o la del carbó— i que destruiria fins a 2,7 milions de llocs de treball l'any 2025. El president ha assegurat que és necessari retornar la "sobirania" als americans i ha repetit el seu gran eslògan de campanya "és el moment de fer Amèrica gran un altre cop".
Tot i això, Trump ha assegurat que els Estats Units protegiran el medi ambient i que seran el país "més net i més amic del medi ambient del món".
Oposició nacional i internacional
D'aquesta manera, Trump complirà una de les seves grans promeses de campanya, però ho farà amb una gran oposició. La mesura de Trump ha topat amb la reticència dels principals actors internacionals, com la Xina i la Unió Europea, que ja han anunciat que ells continuaran amb l'acord. A més, també hi ha una forta oposició dins el mateix país. Segons WWF Internacional, un 70% dels ciutadans nord-americans estan a favor de continuar a l'acord, i les grans corporacions del país ja han mostrat el seu malestar per la decisió del president, que creuen que pot afectar la seva competitivitat als mercats.
L'acord, segellat per prop de 200 països a la capital francesa el 2015, té com a objectiu limitar l'escalfament del planeta mitjançant la reducció del diòxid de carboni i altres emissions provocades per la crema de combustibles fòssils. La meta proposada per Barack Obama dins del marc de l'Acord de París és que els Estats Units redueixi pel 2025 les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle entre un 26% i un 28% respecte als nivells de 2005.
Els Estats Units són el segon país amb una emissió més alta de gasos d'efecte d'hivernacle, i el trencament de l'acord per part d'aquesta potència significa un pas enrere molt important en la lluita contra el canvi climàtic. El primer país emissor, la Xina, sí que continuarà. Amb aquesta decisió, els Estats Units es quedaran sols, només acompanyat per Nicaragua i Síria, els únics dos països que no han signat els compromisos adoptats a París per prop de 200 països.
Aplicació no immediata
La sortida del pacte global de lluita contra el canvi climàtic no serà, però, immediata. De fet, la seva aplicació podria no arribar a dur-se a terme en funció dels propers resultats electorals. Així se'n va assegurar l'antecessor de Trump i un dels artífexs més importants de l'Acord de París, Barack Obama. L'aleshores president dels EUA es va ocupar que s'inclogués un article en el mateix tractat que el salvaguardés d'un possible intent de sortida per part d'una administració republicana, com finalment ha passat.
D'aquesta manera, el punt 28 de l'Acord de París indica que qualsevol país que hagi ratificat l'acord només en podrà sol·licitar la sortida tres anys després de la seva entrada en vigor, és a dir, el 4 de novembre de 2019. Un any abans de les properes eleccions americanes. Però tampoc aleshores es duria a terme (encara).
Una vegada feta aquesta petició, la sortida tindria lloc un any després de la notificació d'aquesta. Això vol dir que els EUA no tindran més remei que continuar pertanyent a l'acord fins al 4 de novembre de 2020, curiosament, un dia després de les següents eleccions presidencials nord-americanes. Això, si la mesura de Trump no topa amb una potencial oposició judicial que la paralitzi.
Aïllament dels EUA
La mesura, però, no és només una derrota per la lluita contra el canvi climàtic, també suposa un pas més cap a l'aïllament dels Estats Units i el triomf de l'ala més radical dels republicans. A més, és una pedra més al llegat de Barack Obama, que va ser un dels principals impulsors de l'acord, i una nova demostració de l'estratègia proteccionista de Trump que pot portar els EUA a l'aïllament. Durant la seva conferència de premsa, Trump també ha anunciat que aquest no serà l'únic acord que renegociaran, sinó que n'hi haurà "molts més".
El president ha aprofitat per assegurar que l'economia nord-americana està "creixent" i que ho està fent "molt ràpidament" des que ell va entrar a la Casa Blanca, el passat 20 de gener. També ha assegurat que han tornat moltes empreses ubicades a l'exterior, que s'han creat molts llocs de treball i que s'ha reduït "dràsticament" la immigració. I ha afegit: "Això només ha fet que començar". Trump ha assegurat que anirà complint a poc a poc totes les promeses del seu mandat i que no vol que res se li "posi per davant".