Donald Trump té un somni: veure el seu nom gravat al Premi Nobel de la Pau. I veu en el nou acord de pau entre Armènia i l’Azerbaidjan una oportunitat per acostar-se a aquest somni que tant anhela. Armènia i l’Azerbaidjan han signat a la Casa Blanca un preacord per posar fi a més de tres dècades de conflicte. L'acord pretén finalitzar una de les disputes territorials més complexes i perllongades de l'espai postsoviètic. El primer ministre armeni, Nikol Pashinián, i el president azerbaidjanès, Ilham Alíyev, han qualificat el document com un pas històric i han atribuït el mèrit principal al president nord-americà. Els dos líders han anunciat que proposaran conjuntament Donald Trump per al Premi Nobel de la Pau. Alíyev ha destacat que molts havien intentat sense èxit posar fi a aquest enfrontament i que Trump "en només sis mesos ho ha aconseguit, ha fet un miracle".
"Armènia i Azerbaidjan es comprometen a cessar els combats de forma definitiva, obrir el comerç, permetre els viatges, restablir relacions diplomàtiques i respectar la sobirania i la integritat territorial mútua", ha declarat Trump acompanyat dels presidents d'Armènia i Azerbaidjan. L’acord estableix una ruta per a la normalització de relacions i inclou la creació d’un corredor comercial d'uns 43 kilòmetres d'extensió anomenat Ruta de Trump per la Pau i la Prosperitat Internacional (TRIPP, per les seves sigles en anglès) que unirà l’Azerbaidjan amb el seu enclavament de Najicheván a través de territori armeni. Els Estats Units disposaran de drets exclusius de desenvolupament econòmic sobre aquest pas estratègic que redueix la influència històrica de Rússia a la regió.
"M'ho mereixo, però mai m'ho donaran. És una pena"
Per a Trump, aquest acord s’afegeix a una sèrie de gestions diplomàtiques que ell presenta com a proves del seu paper de pacificador mundial. El president americà ja acumula nominacions al Nobel per la seva mediació en altres conflictes i no amaga que el guardó és un objectiu personal. Sovint recorda que Barack Obama el va rebre poc després d’accedir a la presidència i assegura que ell també ho mereix. "Si jo em digués Obama, em lliurarien el premi Nobel en deu segons", va dir Trump l'octubre passat en un discurs a Detroit, i al febrer, al costat del primer ministre israelià Benjamí Netanyahu, va abundar en la seva queixa: "No em donaran mai el premi Nobel. És una pena. Ho mereixo, però mai m'ho donaran".
A seguir el llegat de Roosevelt, Carter i Obama
Trump ha convertit aquestes fites en un eix central del seu discurs internacional i insisteix en el fet que ha acabat "amb cinc guerres", en les quals inclou els conflictes Índia-Pakistan, Tailàndia-Cambodja, Sèrbia-Kosovo, Congo-Rwanda i el dels houthis i de Somàlia. A les xarxes socials i en declaracions públiques ha subratllat que ningú abans havia aconseguit aquest resultat i que, gràcies al seu lideratge, s’ha fet realitat una pau que semblava impossible. "És un dia realment històric... Aquests dos països han estat en conflicte... durant més de 35 anys. Aquest és un altre exemple del lideratge eficaç del president Trump", ha dit el magnat americà al seu perfil oficial de Truth Social, on posteriorment ha publicat una foto seva titulada "El president de la pau". Trump i els seus aliats amplifiquen aquest missatge amb la clara intenció de convèncer el comitè noruec que mereix unir-se al selecte grup d’inquilins de la Casa Blanca guardonats amb el Nobel: Theodore Roosevelt (1906), Woodrow Wilson (1919), Jimmy Carter (2002) i Barack Obama (2009).
Malgrat les crítiques que posen en dubte l’abast real del seu paper de mediador, Trump aprofita cada oportunitat per alimentar la seva campanya personal cap al premi. La seva estratègia combina gestes diplomàtiques, visibilitat mediàtica i un relat centrat en la seva suposada capacitat única per tancar acords. Malgrat que va prometre que en 24 hores resoldria els dos grans conflictes globals que sacsegen el panorama internacional i, sis mesos més tard, en aquells fronts tot continua igual. El preacord del Caucas és, per ell, una nova peça d’un trencaclosques que espera que acabi coronat amb el reconeixement més prestigiós en matèria de pau.