Última opció de Julian Assange per evitar l'extradició. El fundador de WikiLeaks està a l'espera que el Tribunal Superior decideixi aquest dilluns si accepta la seva apel·lació per evitar l'extradició o no. Assange vol intentar recórrer al Tribunal Suprem la sentència del 10 de desembre que avalava l'extradició als Estats Units on se l'ha de jutjar per les filtracions publicades a WikiLeaks.
Segons Stella Moris, advocada i parella de Julian Assange, la sentència d'avui del Tribunal Superior del Regne Unit pot anar en dues direccions. D'una banda, pot "certificar que els punts de dret plantejats per Julian Assange són d'importància pública general, donant-li així permís per presentar una apel·lació al Tribunal Suprem del Regne Unit". Tanmateix, l'altra opció és l'alt tribunal opti per "denegar aquesta certificació", el que suposaria que el cas de Julian Assange no es pot recórrer davant el Tribunal Suprem del Regne Unit i passaria a ser decisió de la ministra d'Interior del Regne Unit, Priti Patel, autoritzar l'extradició d'Assange als Estats Units.
El cas d'Assange
Ara fa cosa d'un any, la defensa de Julian Assange celebrava haver aconseguit frenar l'extradició als Estats Units. La justícia britànica va considerar aleshores que Assange presentava un alt risc de suïcidi si era extradit, però el govern dels Estats Units va presentar-ne un recurs i això va fer que tot aquest temps Assange hagi estat a la presó d'alta seguretat de Belmarsh, a Londres.
El seu cas, però, es remunta al 2010, quan WikiLeaks va publicar una de les filtracions més grans de la història: milers i milers de documents i gravacions de les actuacions més cruels de l’exèrcit estatunidenc durant l’anomenada Guerra contra el Terrorisme, a l’Orient Mitjà.
A Julian Assange li queden poques opcions per evitar l'extradició. / Efe
Les revelacions van convertir Assange en un heroi per molts, però també va ser considerat un perill per la seguretat nacional. El 2012, Assange va demanar asil polític a l’ambaixada de l’Equador a Londres per evitar l’extradició a Suècia, on estava acusat de diversos càrrecs, entre els quals un presumpte cas de violació. A l'ambaixada s’hi va estar set anys, reivindicant des del balcó justícia pel seu cas i altres causes – com el referèndum de Catalunya – mentre la seva salut s’anava deteriorant als ulls del món.
El 2019, però, el govern equatorià de Lenín Moreno va deixar d’oferir-li protecció i va ser aleshores quan va ser detingut per la policia britànica i empresonat amb una pena d’un any de presó per haver incomplert amb la llibertat vigilada a la qual estava sotmès quan va refugiar-se a l’ambaixada. Des d'aleshores, tanmateix, no n'ha sortit.
Què li espera a Assange?
Actualment, el ciberactivista està acusat de fins a 18 càrrecs per haver violat la Llei d'Espionatge dels Estats Units, a més de frau i abús informàtic. Tot plegat pot arribar a comportar-li 175 anys de presó.
La darrera sentència d'extradició del Tribunal Superior considera que el govern nord-americà ofereix garanties suficients de què Assange rebrà el tracte adequat per protegir la seva salut mental i per això pot ser extradit. Si aquest dilluns es denega que pugui presentar un recurs, el fundador té tots els números d'acabar finalment als Estats Units.