La guerra entre els Estats Units i l’Iran s’ha convertit en molt més que un conflicte regional. Mentre els combats entren al seu tercer mes, una anàlisi de CNN assenyala que la Xina observa de prop cada moviment del Pentàgon per extreure lliçons clau de cara a un eventual enfrontament amb Washington, especialment en un escenari relacionat amb Taiwan.
Experts militars consultats per la cadena nord-americana consideren que Pequín estudia tant els punts forts com les vulnerabilitats mostrades pels sistemes militars dels EUA durant els combats al golf Pèrsic. Un dels aspectes que més preocupen els estrategs xinesos és la capacitat de l’Iran per posar a prova defenses avançades nord-americanes amb tecnologia relativament barata.
La Xina apunta els errors i treu pit dels avantatges
L’excoronel de la força aèria xinesa Fu Qianshao considera que el principal aprenentatge per a l’Exèrcit Popular d’Alliberament és que cap sistema defensiu és invulnerable. Segons apunta, l’ús de drons de baix cost i míssils menys sofisticats ha evidenciat debilitats en sistemes antimíssils occidentals com el Patriot o el THAAD.
En els darrers anys, la Xina ha reforçat especialment la seva capacitat ofensiva amb míssils hipersònics, drons i avions furtius de cinquena generació. Alguns informes militars calculen que Pequín podria arribar a desplegar prop d’un miler de caces J-20, considerats l’equivalent xinès dels F-35 nord-americans. També treballa en el desenvolupament d’un bombarder estratègic similar als B-2 i B-21 dels Estats Units.
Tot i això, diversos analistes alerten que el gegant asiàtic continua tenint dubtes sobre la solidesa de les seves defenses davant un atac massiu combinat. La guerra amb l’Iran ha mostrat com els conflictes moderns combinen armament sofisticat amb tecnologia barata però altament efectiva, especialment en l’àmbit dels drons.
Taiwan, en el punt de mira
Aquest escenari preocupa especialment Taiwan. Experts de defensa taiwanesos alerten que la Xina podria combinar míssils de llarg abast amb enormes eixams de drons en qualsevol operació militar futura. Alguns estudis asseguren fins i tot que la indústria xinesa tindria capacitat per fabricar milions de drons armats anualment adaptant fàbriques civils a producció militar.
La possibilitat d’una guerra a l’estret de Taiwan ha reforçat també els plans defensius dels Estats Units. L’almirall Samuel Paparo, cap del comandament nord-americà a l’Indo-Pacífic, ha defensat públicament la idea d’omplir la zona amb milers de drons aeris, marítims i submarins per dificultar qualsevol avanç xinès cap a Taiwan.
Els estrategs militars remarquen que aquest tipus de guerra asimètrica pot alterar completament els equilibris tradicionals. Destruir un vaixell o un avió carregat de soldats amb drons relativament econòmics pot convertir qualsevol invasió en una operació extremadament costosa.
Un factor que continua jugant a favors dels EUA
Però més enllà de la tecnologia, diversos experts recorden que existeix un factor que continua jugant a favor dels Estats Units: l’experiència real en combat. L’exèrcit xinès no participa directament en una guerra des del conflicte amb el Vietnam el 1979, mentre que les forces nord-americanes acumulen dècades d’operacions militars a l’Iraq, l’Afganistan o els Balcans.
Analistes internacionals també subratllen que la guerra de l’Iran deixa una altra lliçó fonamental per a Pequín: les victòries militars no sempre garanteixen resultats polítics. Tot i els intensos bombardejos nord-americans, el règim iranià continua operatiu i manté capacitat per alterar rutes comercials estratègiques com l’estret d’Ormuz.
Aquesta situació preocupa especialment la Xina, una economia altament dependent del comerç internacional i dels fluxos energètics globals. Experts en geopolítica adverteixen que qualsevol conflicte sobre Taiwan podria tenir conseqüències immediates sobre el comerç mundial, les cadenes de subministrament i l’estabilitat econòmica internacional.
Per això, mentre la guerra al Pròxim Orient continua, Pequín continua observant cada moviment al camp de batalla amb un objectiu clar: entendre com seria un eventual conflicte del futur entre les dues grans potències mundials.