Hi ha un motiu clar, i una solució pràctica, pel qual molts jubilats amb més d'una pensió acaben pagant més en la Declaració de la Renda. La realitat és que no es tracta d'un càstig fiscal, sinó de com funciona l'IRPF quan intervenen diversos pagadors, tal com explica l'Agència Tributària.
I és que, tot i que totes les pensions siguin legals i procedeixin del sistema públic o de plans privats, a efectes fiscals poden computar com a ingressos de diferents pagadors. Això canvia completament el càlcul.
El motiu és en els dos pagadors canvien les regles
La realitat és que quan només hi ha un pagador, el límit per no estar obligat a declarar sol situar-se en 22.000 euros anuals. Tanmateix, quan hi ha dos o més pagadors, aquest límit baixa de manera significativa.
D'aquesta manera, si el segon pagador supera els 1.500 euros a l'any, el llindar es redueix aproximadament a entre 15.000 i 15.876 euros. Això fa que molts jubilats que abans no havien de presentar la Renda ara sí que hi estiguin obligats. A més, hi ha un segon efecte clau: les retencions. Cada entitat calcula l'IRPF com si fos l'única font d'ingressos.
D'aquesta manera, la pensió principal sol aplicar una retenció adequada, però la segona reté molt poc o fins i tot res. El resultat és que, durant l'any, es paga menys del que correspon. Quan arriba la declaració, Hisenda suma tots els ingressos i ajusta l'impost real. I aquí apareix el pagament pendent.
La solució per evitar sorpreses
La realitat és que aquest problema té solució i no implica pagar més, sinó pagar millor distribuït. La clau és ajustar les retencions durant l'any. D'aquesta manera, es pot sol·licitar voluntàriament una retenció més gran en una de les pensions, normalment en la secundària. Això permet que l'IRPF s'acosti més a l'import real i evita ensurts en la Renda. També és recomanable fer simulacions prèvies o consultar amb un assessor per anticipar el resultat.
Un altre punt important és entendre que no es paga més per tenir dues pensions, sinó que es regularitza el que no s'ha retingut correctament. En definitiva, el problema no és cobrar de dues fonts, sinó com es gestionen fiscalment. Ajustar les retencions és la clau per evitar pagaments inesperats i tenir un control real sobre la tributació. Un petit canvi que pot marcar una gran diferència.