Carregant...

El doble terratrèmol que aquest dimecres ha sacsejat el nord de Veneçuela no només ha provocat una de les pitjors tragèdies recents del país, sinó que també se situa entre els grans sismes registrats en les últimes dècades. Els dos moviments, de magnitud 7,2 i 7,5, han deixat almenys 188 morts i 1.520 ferits, segons l’últim balanç ofert per la presidenta encarregada, Delcy Rodríguez, que ha advertit que els terratrèmols han anat seguits d’una trentena de rèpliques i han causat nombrosos esfondraments, especialment a l’estat de La Guaira, on es concentren els esforços de rescat. Segons el Servei Geològic dels Estats Units, el doble sisme registrat a la regió de Yumare és el més potent que ha afectat Veneçuela en més d’un segle i forma part dels 395 terratrèmols de magnitud igual o superior a 7 documentats arreu del món en els darrers 26 anys.

Per trobar un precedent d’una magnitud similar a Veneçuela cal remuntar-se a l’agost del 2018, quan un terratrèmol de magnitud 7,3 va sacsejar l’estat de Sucre. Tot i la seva intensitat, aquell sisme no va causar víctimes mortals perquè es va produir a una gran profunditat. Abans d’aquell episodi, els terratrèmols més mortífers de la història recent del país llatinoamericà havien estat el de Cariaco, el 1997, de magnitud 6,9 i amb 73 morts, i el que va afectar Caracas el 1967, de magnitud 6,4, que va deixar 236 víctimes mortals. El doble sisme registrat aquest dimecres a la nit destaca no només per la seva força, sinó també perquè dos moviments d’aquesta intensitat es produïssin amb només uns segons de diferència en un país amb una activitat sísmica relativament moderada. Des de l’any 2000, Veneçuela només havia registrat tres terratrèmols de magnitud superior a 7 i menys d’una desena que superessin la magnitud 6.

Els terratrèmols més mortífers des del 2000

La magnitud d’un terratrèmol, però, no sempre determina el seu impacte humà. Tot i que l’escala de Richter mesura l’energia alliberada durant el sisme, el nombre de víctimes depèn també de factors com la densitat de població, la qualitat de les construccions o la profunditat de l’epicentre del fenomen. En aquest sentit, el terratrèmol més mortífer del segle XXI continua sent el que va devastar Haití el 12 de gener del 2010. Amb una magnitud de 7,0 i tres rèpliques de 5,9, 5,5 i 5,1, el sisme va provocar fins a 316.000 morts, segons les dades de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA), i va destruir prop de 250.000 edificis, especialment a la capital, Port-au-Prince.

El Palau Nacional d'Haití, destruït pel terratrèmol / Logan Abassi

El segon terratrèmol més mortífer del que portem de segle va tenir lloc el 26 de desembre del 2004 davant la costa de Sumatra, a Indonèsia. Amb una magnitud de 9,1, el sisme va desencadenar un tsunami devastador que va arrasar les costes de l’oceà Índic i va causar prop de 228.000 morts en catorze països, segons les dades de la NOAA. Les onades gegants van devastar especialment Indonèsia, Tailàndia i Sri Lanka, però també van arribar a altres països asiàtics i africans.

El tercer terratrèmol més mortífer del segle XXI és el que va sacsejar la província xinesa de Sichuan el 12 de maig del 2008. Amb una magnitud de 7,9, el sisme va provocar 87.652 morts i una devastació enorme en una extensa àrea del país. El segueix el terratrèmol del Pakistan de l’octubre del 2005, de magnitud 7,6, que va deixar 76.213 víctimes mortals, mentre que en cinquena posició se situa el doble sisme de Kahramanmaras, al sud de Turquia, registrat el 6 de febrer del 2023. Aquell terratrèmol, de magnitud 7,8, va causar 56.697 morts i més de 100.000 ferits, convertint-se en una de les pitjors catàstrofes naturals de la història recent de la regió.

Persones intentant sobreviure al tsunami del 2004 a Tailàndia / Khao Lak Ausflüge

El terratrèmol més fort de la història

El terratrèmol més potent registrat mai al món, però, continua sent el de Xile del 1960, conegut com el gran terratrèmol de Valdivia. El país sud-americà, situat en una de les zones de més activitat sísmica del planeta, va patir entre el 21 i el 22 de maig d’aquell any una seqüència de sismes que va culminar amb un moviment de magnitud 9,5. L’epicentre es va situar al sud del país i el terratrèmol va desencadenar un tsunami que va afectar especialment la zona de Valdivia i va inundar poblacions com Concepción i Chiloé. Tot i ser el sisme més fort documentat fins ara, el balanç mortal estimat va ser d’entre 1.655 i 2.000 persones, una xifra inferior a la d’altres terratrèmols de menor magnitud però amb efectes molt més devastadors sobre zones densament poblades o amb edificacions més vulnerables.