A Àsia el focus està posat en Corea de Nord i les seves proves de míssils, però també en la Xina i la seva disputa oberta amb Taiwan. La idea sobre una possible guerra ha anat agafant força en els últims dies per diverses disputes. Taiwan, però, no vol ni sentir-ne a parlar: la guerra entre Taiwan i la Xina "absolutament no és una opció". Així ho ha manifestat aquest dilluns la presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, al mateix temps que ha posat de manifest la seva voluntat de parlar amb Beijing i també s'ha compromès a reforçar les defenses de l'illa, fins i tot amb míssils de precisió. 

La Xina i l'Índia es podrien repensar la postura tèbia amb la guerra de Putin

Taiwan, que la Xina reclama com a territori propi, s'ha vist sotmesa a una creixent pressió política i militar per part de Beijing. Especialment, després de les maniobres de guerra xineses a principis d'agost i després de la visita a Taipei de la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, recorda el portal Voice of America

Per què és tan important a escala internacional aquesta disputa?

Un conflicte entre ambdós països podria fàcilment arrossegar els Estats units, Japó i probablement més països del món, destaca el mateix portal. Per tant, que hi hagi un conflicte obert no interessa ni a la Xina, ni tampoc a la resta de països. I és que a més de crear una disputa d'aquestes característiques, l'economia global es veuria molt perjudicada, sobretot la posició dominant de Taiwan, que fabrica semiconductors, que es fan servir per a tot: des de telèfons intel·ligents, fins a avions de combat.

Durant el seu discurs, Tsai va dir que era "lamentable" que la Xina hagi intensificat la seva intimidació i amenaçat la pau i estabilitat de l'estret de Taiwan i la regió. Segons la líder del país, la Xina no hauria de pensar que hi ha espai per transigir el compromís del poble de Taiwan amb la democràcia i la llibertat. "Vull deixar clar a les autoritats de Beijing que la confrontació armada no és en absolut una opció per a nosaltres".  Per la seva banda, la Xina es nega a parlar amb Tsai, que va ser reelegida l'any 2020, perquè la titlla de separatista. La promesa electoral que va fer Tsai va ser fer front a Beijing. De moment, planta cara. 

Taiwan intenta protegir-se i defensar-se: augmenta la producció de míssils

Paral·lelament, preparant el terreny per al que pugui passar, Taiwan estaria preparant-se per defensar-se (en cas que, finalment, ho hagués de fer). Segons el portal Voice of America, Tsai hauria explicat que està augmentant la producció en massa de míssils de precisió i embarcacions navals d'alt rendiment. I a més, estaria dedicant esforços per poder adquirir armes per assegurar-se que el país està preparat per respondre a les "amenaces militars externes".

Taiwan mobilitza forces davant d'un "possible atac simulat" de l'Exèrcit xinès

Nancy Pelosi l'espifia amb Taiwan: "La Xina és una de les societats més lliures"

Per què Xi Jinping ha acumulat tant de poder?

Una de les primeres coses que va fer Xi Jinping després de guanyar-se el lloc de secretari general del partit comunista l'any 2012 va ser restablir "sessions de vida democràtica", un element que ja existia en l'era de Mao Zedong. Això ha provocat que Xi hagi anat acumulant poder, un fet que no es veia des de la mateixa època de Mao, recorda la BBC en un article de fa uns mesos. Ara, tal com assenyala una anàlisi de Reuters, es preveu que al congrés del partit comunista, previst pel 16 d'octubre, allargui encara més el seu lideratge uns cinc anys o més. Pocs esperen, però, que hi hagi un canvi significatiu en la direcció o en l'enfocament. Segons aquest mateix article, Xi estaria disposat a mantenir i reforçar el seu control. 

 

Imatge principal: president xinès, Xi Jinping, durant una cerimònia / Efe