Svalbard té nom seductor, exòtic i interessant. Té nom de perdre's una mica amb un company de viatge o perdre's sol per trobar-se (o perdre's i prou). Els paisatges es veuen remots, explorables i fascinants. Qui no s'hi voldria perdre? Es tracta d'un arxipèlag format per un conjunt d'illes remotes de l'àrtic, concretament nou. Però hi ha força curiositats que s'amaguen entre les aigües fredes.
Spitsbergen és l'illa més gran i consisteix en més de la meitat de la superfície terrestre total de Svalbard i també és l'única amb població humana. L'explorador holandès Willem Barentsz la va descobrir i la va anomenar tal qual: Spitsbergen o "muntanya punxeguda", en neerlandès. Sí, neerlandès. I és que malgrat que oficialment el descobriment s'atribueix a Barentsz, es creu que els escandinaus podrien haver-ho fet ja al segle XII. I és que hi ha referències a Svalbarð en nòrdic antic que es tradueix literalment com a "costes fredes", tal com indica el portal secretatlastravel.com.
A més a més de fred i paisatges emblanquinats a l'hivern, cal posar de manifest que no hi ha neu permanent. I és clar, que estigui tant al nord, implica també que durant cinc mesos no es pon el sol. És a dir, des del 19 d'abril fins al 23 d'agost, sol permanent. Tot i això, sol permanent no implica calor. Svalbard no s'escapa del canvi climàtic, però, a l'hivern, les temperatures mitjanes varien entre -20°C i -13°C, mentre que als mesos d'estiu varien entre 7°C i 3°C.
Coses curioses d'Svalbard
Els noruecs han de mostrar el seu passaport quan viatges a Svalbard. Això és precisament perquè Noruega és part de l'espai Schengen europeu. L'arxipèlag no ho és. Els vols a l'aeroport de Longyearbyen surten de la zona no Schengen de l'aeroport d'Oslo i tots han de mostrar el seu passaport independentment de la seva nacionalitat.
Segons el portal lifeinnorway, has de portar una arma fora dels assentaments. Hi ha una llei del 2012, que el governador d'Svalbard exigeix que qualsevol persona que surti dels assentaments tingui els mitjans necessaris per fer espantar un os polar, això vol dir que és obligatori dur a sobre una arma de foc o fins i tot pistoles de bengales. Ara bé, dins dels assentaments, la normativa és una altra. Està prohibit.
El mateix portal constata que aproximadament hi viuen unes 2.500 persones, la majoria a la capital. Però compte, perquè hi ha més ossos que persones. Es calcula que n'hi podrien haver fins a uns 3.000. Els ossos normalment són lluny dels assentaments.
Una altra dada curiosa és que Svalbard està classificada com a desert. A causa de la seva roca i gel, les temperatures fredes i baixa humitat, Svalbard ja és coneguda com el desert àrtic. L'àrea rep precipitacions mínimes i l'aire és gairebé tan sec com ho seria un desert calent. Però també hi ha l'impacte del canvi climàtic, és clar. Les temperatures també han pujat els últims anys i el clima s'està tornant més humit.
I que sigui un desert també implica que menys del 10% de la massa terrestre té vegetació. Gran part de les illes estan cobertes de roca i gel, fet que fa impossible que creixi vegetació. Malgrat tot el portal lifeinnorway, destaca que la flora és molt diversa. Això sí, en petites àrees, és a dir, cal buscar-les.
Les dues coses més sorprenents d'Svalbard
Hi ha un parell de coses que és possible que siguin, si no les més sorprenents, les més impactants. I és que a Svalbard no pots néixer ni morir. A causa del permagel no és possible enterrar els cossos perquè no es descomponen. Hi ha un cementeri, però no accepta a nouvinguts des de la dècada del 1950. El mateix portal destaca que és perquè els cossos preservats poguessin contenir rastre d'un virus de grup que va matar diversos miners fa dècades. Per no córrer riscos, fora. Pel que fa als naixements, doncs, tampoc és possible. Quan una dona està embarassada, ha d'anar al continent per tenir la criatura.
Imatge principal: Svalbard / Unsplash