Nicolas Sarkozy ha rebut un nou cop judicial. El Tribunal Suprem francès ha confirmat la seva segona condemna ferma, aquesta vegada per irregularitats en la seva campanya presidencial del 2012. La decisió arriba només unes setmanes després que l’expresident, de 70 anys, sortís de la presó arran del cas del finançament libi de la seva campanya del 2007, que el va portar a complir tres setmanes de presó preventiva. Es tracta d’un nou episodi en la llarga llista de procediments judicials que el persegueixen des que el 2012 abandonés l’Elisi, derrotat per François Hollande. Des d’aleshores, Sarkozy ha acumulat causes que van des de corrupció fins a tràfic d’influències, passant per finançament il·legal i intents d’influir en testimonis.
La condemna confirmada ara pel Suprem deriva d’una trama de falses factures destinada a ocultar despeses de la seva campanya del 2012, que va acabar duplicant els límits econòmics que fixa la llei francesa. La justícia va estimar provada la maniobra i va mantenir la pena d’un any de presó, ja rebaixada en apel·lació respecte a la sentència inicial del 2021.
El puzzle judicial de Sarkozy
Però aquesta només és una peça més del puzle judicial. El cas que el va portar a la presó el 2024 és el del suposat finançament del règim libi de Muammar al-Gaddafi durant la seva campanya del 2007. Segons la sentència de primera instància, Sarkozy va participar en una associació de malfactors per obtenir fons il·lícits, motiu pel qual va rebre una condemna de cinc anys de presó, tres dels quals ferms. Malgrat la gravetat dels càrrecs, va ser absolt de malversació, receptació i corrupció passiva per manca de proves sòlides.
Un altre episodi judicial que ja no té marxa enrere és la condemna per corrupció i tràfic d’influències relacionada amb unes escoltes telefòniques. El desembre del 2024, el Suprem va confirmar la sentència d’un any de presó perquè Sarkozy va intentar obtenir informació privilegiada d’un magistrat a canvi d’ajudar-lo a aconseguir un càrrec a Mònaco. L’expresident va portar un braçalet electrònic entre febrer i maig del 2024 fins que li fou retirat en complir els 70 anys.
La llista de casos pendents continua. El 2023 va ser imputat per un intent d’influir en el testimoni de Ziad Takieddine, clau en el cas del finançament libi. La mort del testimoni el setembre del 2024 podria alterar el desenvolupament del procediment, en el qual també està imputada Carla Bruni, esposa de Sarkozy.
A més, el seu nom apareix en la denúncia per presumpta corrupció en l’atribució del Mundial de Futbol de 2022 a Qatar, així com en la investigació sobre l’operació Lagardère-Qatar el 2018, on se’l vincula a un canvi sospitós de vot al consell de vigilància del grup. El 2020 es va obrir una altra causa per un pagament de 500.000 euros del grup rus Reso-Garantia que, segons la justícia, podria estar relacionat amb tràfic d’influències, tot i que l’expresident afirma que es tractava d’un contracte d’assessorament.
No tots els casos han acabat en condemna. Sarkozy va ser absolt en el cas Karachi i també en el cas Bettencourt, i la immunitat presidencial el va protegir en altres procediments, com el del cas Tapie i l’atribució de sondejos sense concurs. Amb dues condemnes fermes, diverses causes encara obertes i un desgast polític evident, el futur judicial de Sarkozy continua marcat per la incertesa i el pes d’un historial que no deixa de créixer.