Suècia obre aquest diumenge les urnes en unes eleccions que poden marcar alguna cosa més que el futur govern de l’Estocolm. El país escandinau, durant dècades associat a una socialdemocràcia forta i a un ampli consens polític, afronta la possibilitat que els Demòcrates Suecs, la formació ultradretana de Jimmie Åkesson, entri per primera vegada al govern. El resultat arriba, a més, després de la victòria contundent de l’AfD a les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt, convertint Suècia en un nou test per mesurar fins on ha arribat la dreta radical europea.
L'extrema dreta ja no és marginal
Els Demòcrates Suecs ja no són un partit marginal com ho havien estat en el passat. Van donar suport parlamentari al govern de centredreta d’Ulf Kristersson durant la passada legislatura i han tingut una influència especialment important en les polítiques d’immigració i seguretat. Ara, el primer ministre ha obert la porta a incorporar-los formalment a l’Executiu si la dreta conserva el poder. De fet, i en aquesta mateixa línia, el Financial Times destaca que aquest pas suposaria la culminació de la transformació d’un partit que va néixer en ambients vinculats a l’extrema dreta i que durant anys havia estat rebutjat per les principals forces polítiques.
Però els resultats d'aquestes eleccions són especialment rellevants en el context europeu actual. A Alemanya, l’AfD acaba d’aconseguir un 44% dels vots a Saxònia-Anhalt, en una victòria històrica que ha tornat a posar en qüestió el cordó sanitari dels partits tradicionals. L'agència Reuters posa èmfasi en el fet que la formació alemanya ha basat bona part del seu ascens en el rebuig a la immigració, la inseguretat i el malestar econòmic.
Què passa a Suècia amb la immigració?
A Suècia, la immigració i la seguretat també han canviat el mapa polític. El país ha patit durant els darrers anys una onada de violència vinculada a bandes criminals, amb tirotejos i explosions que han convertit la delinqüència en una de les principals preocupacions de l’electorat. Ara, la situació ha millorat, però, la població no està del tot contenta. Segons dades recollides pel Financial Times, fins a l’agost s’havien registrat 48 tirotejos i 12 morts, davant dels 391 tirotejos i 62 morts de tot el 2022. El govern atribueix part d’aquesta reducció a l’enduriment de les penes, l’ampliació dels recursos policials i la persecució de les xarxes criminals.
Els Demòcrates Suecs han fet de la immigració un dels seus principals arguments. El govern ha endurit les normes migratòries i, des del gener, ofereix fins a 350.000 corones sueques —uns 31.400 euros— a alguns immigrants de fora de la UE perquè marxin voluntàriament del país. Ara bé, Reuters destaca que tot i els incentius econòmics, només 171 persones haurien acceptat l'oferta fins ara.
La immigració és un punt important en aquestes eleccions, però no és l'únic que preocupa als suecs. L’economia, el sistema de benestar i la seguretat també són qüestions centrals. L’oposició socialdemòcrata de Magdalena Andersson defensa reforçar els serveis públics, mentre que el govern de Kristersson reivindica la seva política econòmica i els resultats en matèria de seguretat.
Què diuen les enquestes?
Les enquestes donen avantatge a l’oposició, però la distància s’ha anat reduint. Un sondeig de Demoskop recollit per Reuters situava a l’agost els partits de centreesquerra en el 50,6% dels vots, davant del 46,9% de les forces de dreta que sostenen el govern. Al capdavant de l’oposició hi ha els Socialdemòcrates de Magdalena Andersson, el principal partit del país, que obtenia un 30,2%. A la dreta, els Moderats del primer ministre Ulf Kristersson són la principal força del govern, però comparteixen espai amb els Demòcrates Suecs, el partit d’ultradreta liderat per Jimmie Åkesson, i amb els Demòcrates Cristians i els Liberals, dues formacions més petites.
Precisament els Liberals poden tenir la clau de les eleccions. A l’agost es quedaven per sota del 4% dels vots, el llindar necessari per entrar al Parlament, però les últimes enquestes els situen lleugerament per sobre. L’últim sondeig de Novus, publicat aquesta mateixa setmana per Reuters, dona un 50,3% al bloc de centreesquerra i un 47,9% al bloc de dretes. Els Liberals arriben al 4,3%. Uns pocs milers de vots poden determinar, per tant, si el bloc de Kristersson conserva prou força per governar.
I hi ha una altra incògnita: els Demòcrates Suecs. El partit d’Åkesson ja és una de les principals forces de la dreta i ha estat clau per sostenir l’actual govern, però des de fora de l’Executiu. Ara Kristersson ha obert la porta a incorporar-lo formalment a un nou govern. Si això passa, la ultradreta faria un pas més cap al centre del poder a Suècia, en una evolució que connecta amb l’ascens de formacions similars arreu d’Europa.
El paper de Rússia i Putin
La guerra d’Ucraïna també planeja sobre les eleccions. Suècia va abandonar la seva tradicional política de no-alineament i es va incorporar a l’OTAN el 2024, en resposta directa al canvi de l’entorn de seguretat provocat per la invasió russa d’Ucraïna.
La defensa i la relació amb Rússia, per tant, han guanyat pes en la política sueca. El govern també ha reforçat les mesures per protegir les eleccions davant possibles campanyes d’influència estrangera, amb la participació dels serveis d’intel·ligència, la policia i els organismes responsables de la ciberseguretat, tal com destaca el mateix govern suec.
Després de l’avenç de l’AfD a Alemanya, Europa mirarà cap a Estocolm. Aquestes eleccions seran clau per saber, no només qui governarà Suècia, sinó per comprovar la normalització de l’extrema dreta al continent.