Suècia ha extradit un kurd, Mahmut Tat, que s'havia refugiat al país nòrdic el 2015 després d'haver estat condemnat a sis anys i 10 mesos de presó a Turquia per la seva pertinença al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), considerat un grup terrorista pel país, per la Unió Europea i pels Estats Units. Així, el país nòrdic compleix amb les exigències que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va imposar a Suècia i Finlàndia si aquestes volien formar part de l'OTAN. Segons ha informat l'agència Anadolu, Mahmut Tat va ser detingut el passat 22 de novembre i portat a un centre de detenció a la ciutat Mölndal. Finalment, va ser extradit a Turquia divendres a la nit, i en arribar a l'aeroport d'Istanbul va ser detingut. Després de portar-lo davant un tribunal, aquest dissabte ha ingressat a la presó. 

Suècia compleix amb els requisits que li imposa Turquia

La invasió russa d'Ucraïna va portar Suècia i Finlàndia a sol·licitar formalment l'adhesió a l'OTAN el passat mes de maig, un moviment amb el qual abandonaven dècades de neutralitat. Gairebé tots els membres de l'Aliança Atlàntica han ratificat la incorporació dels dos països escandinaus a l'organització, amb l'excepció de Turquia i Hongria, malgrat que aquesta última ja ha anunciat que votarà a favor el febrer del 2023. La incorporació d'un nou país a l'OTAN requereix un acord unànime dels membres, de manera que Suècia i Finlàndia depenen a hores d'ara de Turquia. 

En conèixer la petició d'adhesió de Suècia i Finlàndia, Erdogan s'hi va oposar argumentant que des d'Ankara no podien permetre l'ingrés a l'OTAN a països que són "refugi del terrorisme". Turquia es refereix als membres del PKK, però també a les Unitats de Protecció Popular (YPG), milícies kurdosíries aliades dels EUA en la lluita contra l'Estat Islàmic (EI) a Síria, però que Ankara considera una branca del PKK. 

El passat mes de juny, Suècia, Finlàndia i Turquia van signar un memoràndum a la cimera de l'OTAN celebrada a Madrid. En aquest acord, els països nòrdics es van comprometre a donar suport a Turquia davant les "amenaces a la seva seguretat nacional". En aquest sentit, l'acord contempla que hauran de prohibir l'activitat del PKK i d'organitzacions i individus propers a aquest, així com prevenir la "propaganda contrària a Turquia". Un altre dels punts feia referència al fet que Suècia i Finlàndia havien d'encarregar-se de la trentena d'extradicions pendents a Turquia. La setmana passada, representants dels governs dels tres països es van reunir a Estocolm per negociar la implementació d'aquest acord amb mesures concretes. 

Crítiques a Suècia per vulnerar els drets dels refugiats

Els familiars de Tat i el que havia estat el seu advocat, Abdullah Deveci, han denunciat que durant la seva detenció a Suècia no van poder posar-se en contacte amb ell fins passats uns dies del seu arrest. Deveci ha assegurat al mitjà Gazeteduvar que la seva extradició respon a qüestions polítiques i no legals i ha criticat a Suècia per permetre-ho. "És terrible per a Tat, però també per al poble i la democràcia suecs", ha afirmat Deveci, que ha acusat el país nòrdic de cometre "un delicte contra la llei de refugiats i els acords internacionals". 

D'altra banda, la ministra de Migracions de Suècia, Maria Malmer Stenergard, ha assegurat que és una "extradició individual" produïda pel rebuig a la petició d'asil i ha negat qualsevol influència del seu govern en les accions de les autoritats migratòries i la policia. "Ni el govern ni cap gabinet ministerial han influït en les autoritats pertinents ni en els tribunals" que han intervingut en aquest cas, ha assegurat.