El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha dit divendres que el seu país “no està a favor” que Finlàndia i Suècia s'uneixin a l'OTAN. Això implica que Turquia podria fer servir el seu estatus com a membre de l'aliança militar occidental per vetar els moviments per admetre els dos països. “Seguim atentament els esdeveniments relacionats amb Suècia i Finlàndia, però no tenim una opinió favorable”, ha comunicat Erdogan als periodistes i recull l'agència AP.
El líder turc ha explicat la seva oposició citant el suposat suport de Suècia i altres països escandinaus als militants kurds i altres que Turquia considera terroristes. També va acusar Grècia, un aliat de l'OTAN, de fer servir l'aliança contra Turquia i va dir que Ankara no volia que es repetís aquest “error”.
Erdogan no ha dit obertament que bloquejaria qualsevol intent d'adhesió de les dues nacions nòrdiques, però l'OTAN pren totes les decisions per consens, cosa que significa que cadascun dels 30 països membres té un veto potencial sobre qui es pot unir.
Les posicions de Suècia i Finlàndia
En aquest context, recorda AP, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha dit que Finlàndia i Suècia, si sol·liciten formalment unir-se a l'organització de seguretat més gran del món, serien rebuts amb els braços oberts. El procediment d'adhesió es podria fer en un parell de setmanes, han dit diversos funcionaris de l'OTAN, encara que els països membres podrien trigar al voltant de 6 mesos a ratificar el protocol d'adhesió.
Mentrestant, un informe del govern suec sobre el canvi de seguretat que enfronta el país nòrdic després de la invasió russa d'Ucraïna diu que Moscou reaccionaria negativament a l'entrada de Suècia a l'OTAN i llançaria diverses contramesures.
L'anàlisi de la política de seguretat del govern suec, que s'utilitzarà com a base perquè el Gabinet de la primera ministra, Magdalena Andersson, decideixi si buscar ser membre a l'aliança militar occidental, va ser presentada als legisladors suecs divendres. S'espera que el governant Partit Socialdemòcrata de Suècia, encapçalat per Andersson, acabi de concretar alguna cosa diumenge.
L'informe va assenyalar que ser membre de l'OTAN comporta una sèrie d'avantatges per a Suècia, sobretot la seguretat col·lectiva proporcionada per l'aliança militar de 30 membres. Alhora, enumera nombroses tàctiques que és probable que Rússia adopti com a represàlia.
El president i el primer ministre de Finlàndia, Sauli Niinistö i Sanna Marin respectivament, han dit aquest dijous que estan a favor de sol·licitar ràpidament ser membres de l'OTAN, aplanant el camí perquè el país anunciï formalment la seva candidatura els pròxims dies. De fet, la notícia podria arribar diumenge.
Imatge principal: Recep Tayyip Erdogan, president de Turquia / Efe