Els enfrontaments entre l'exèrcit de Sudan i la principal força paramilitar del país ha deixat, com a mínim, 56 morts. Ara bé, el control del palau presidencial i l'aeroport internacional de Khartum està en dubte perquè hi ha hagut moltes disputes i reivindicacions de les dues parts.

Per què hi ha enfrontaments a Sudan?

Els enfrontaments han petat just en una lluita de poder entre les dues faccions principals del règim militar de Sudan. Els paramilitars de les Forces de Suport Ràpid (RSF, per les seves sigles en anglès), una col·lecció de milícies, segueixen a l'exsenyor de la guerra Gen Mohamed Hamdan Dagalo, conegut com a Hemedti.

La lluita pel poder té les seves arrels els anys abans de l'aixecament del 2019 que va fer caure el governant dictatorial Omar al-Bashir, que va construir formidables forces de seguretat que deliberadament es van enfrontar entre si. 

Fa temps que hi havia sobre la taula un esforç per fer la transició cap a un govern democràtic liderat per civils. Aquest, però, va fracassar després de la caiguda de Bashir, un enfrontament que semblava inevitable, i els diplomàtics a Khartum van advertir a finals del 2022 que tenien por d'un brot de violència. Malgrat que el conflicte hagi sorgit ara, ja fa setmanes que s'arrossegava una tensió creixent. 

Les rivalitats militars

Les Forces de Suport Ràpid es van desenvolupar per Bashir, tal com destaca el The Guardian, amb una finalitat. La d'aixafar una rebel·lió a Darfur que va començar fa més de 20 anys a conseqüència de la marginació política i econòmica de la població local per part del govern central de Sudan. Aquestes forces paramilitars també havien rebut el nom de Janjaweed. Bashir va transformar aquest grup en una força paramilitar mig organitzada el 2013. La idea era enviar-los per tallar una rebel·lió al sud de Darfur i després enviar-los a lluitar al Iemen i Líbia. 

Ara bé, les forces dirigides per Hemedti i les forces militars regulars sota el comandament de Burhan van cooperar per expulsar Bashir el 2019. Un acord per compartir el poder amb els civils que van encapçalar les protestes, que havia de conduir cap a un govern democràtic, va ser interromput per un cop d'Estat l'octubre del 2021. Un cop d'estat que va tornar a posar l'exèrcit al capdavant. 

Hemedti va aleshores voler liderar una nova transició. Cal posar de manifest que té una riquesa important a causa de l'exportació d'or, de mines il·legals i comanda desenes de milers de veterans. 

Quina dificultat hi ha per a la transició democràtica?

El Sudan es troba en una regió volàtil que rodeja el Mar Roig, la regió del Sahel i la Banya d'Àfrica. La seva ubicació estratègica i riquesa agrícola han portat tensions i jocs de poder regionals. El diari britànic ja assenyala que aquests fets dificulten les possibilitats de transició exitosa cap a un govern dirigit per civils. 

Tal com destaca El Clarín, la revolució va iniciar al Sudan un procés de transició i va instaurar un govern civil al qual Hemedti va prometre lleialtat. Tot i això, dos anys després, el 2021, el paramilitar provocava un cop d'Estat amb el cap de l'Exèrcit, Abdelfatah al Burhan, i es convertiria en el vicepresident del Consell Sobirà, l'òrgan executiu del país. Però la pressió internacional contra un país aïllat i ple de sancions va acabar per posar els militars entre l'espasa i la paret, iniciant així una sèrie de converses per restablir el govern civil. El resultat final, el clima de tensió i violència actual.

 

 

Imatge principal: captura d'un satèl·lit sobre la situació a la capital del Sudan, Khartum / Efe