Només hi havia dos candidats reals a erigir-se en primer ministre a Suècia: l'actual titular, el líder dels Moderats, Ulf Kristersson, i Magdalena Andersson, l'ex primera ministra que lidera el partit més gran del país, els Socialdemòcrates. Amb el recompte ja en marxa, la cursa pel govern s'ha ajustat al màxim. La nova projecció de l'emissora pública sueca SVT, elaborada a partir dels resultats reals d'un 10% dels districtes, manté Andersson per davant, però només per un escó. Els Socialdemòcrates obtindrien un 27,6% dels vots, seguits dels Moderats de Kristersson, que pujarien fins al 20%, mentre que els ultradretans Demòcrates Suecs quedarien tercers amb un 17,5%.
La projecció dibuixa pràcticament un empat entre els dos blocs. L'oposició de centreesquerra obtindria 175 dels 349 escons del Riksdag, just la majoria absoluta, davant dels 174 que sumarien els partits que sostenen l'actual govern. En aquest sentit, entre la resta de formacions hi ha el Partit de l'Esquerra, que arribaria al 8,2%, el Partit de Centre amb el 7,1% i els Verds amb el 6,2%. Al bloc contrari, els Demòcrates Cristians aconseguirien un 6,3% i els Liberals un 5,5%. La diferència mínima deixa completament oberta la nit electoral i converteix qualsevol variació durant el recompte en decisiva per determinar qui tindrà opcions de formar govern.
Retrocés de l'extrema dreta
Si el recompte final acaba confirmant l'escenari actual, trencaria amb la idea d'un avenç imparable de l'extrema dreta arreu d'Europa. Les eleccions arriben només una setmana després de la contundent victòria de l'AfD a Saxònia-Anhalt, a Alemanya, un resultat que ha reforçat la percepció d'un creixement sostingut de les forces de dreta radical al continent. En aquest context, els comicis suecs es presentaven com el següent gran test per comprovar fins on arribava aquesta tendència. De moment, però, el retrocés dels Demòcrates Suecs, que baixen tres punts i perden la segona posició davant dels Moderats, mostra una tendència més favorable al conservadorisme tradicional que no pas a l'extrema dreta.
La formació de Jimmie Åkesson seria així una de les forces que perdria pes respecte de la seva posició actual, ja que deixaria de ser el segon partit del país. Fins ara, els Demòcrates Suecs havien crescut en totes les eleccions des que es van presentar per primera vegada el 1988. Tot queda, però, pendent d'un recompte extraordinàriament ajustat: si Andersson aconsegueix conservar l'escó d'avantatge i articular una majoria, els Socialdemòcrates podrien tornar al govern; si el bloc de dretes capgira la projecció, Kristersson tindria opcions de continuar com a primer ministre.
Condemnats a entendre's
Kristersson ha governat des del 2022 gràcies a l'Acord de Tidö, que va deixar els Demòcrates Suecs fora de l'executiu tot i haver superat electoralment els Moderats, a canvi de veure incorporada bona part de la seva agenda en immigració. Ara bé, una majoria teòrica del bloc d'Andersson tampoc garantiria una investidura senzilla. Els Socialdemòcrates haurien de tornar a entendre's amb el Partit de l'Esquerra, els Verds i el Partit de Centre, dues formacions —Esquerra i Centre— que ja van xocar durament en l'anterior etapa d'Andersson, fins al punt que la socialdemòcrata no va aconseguir aprovar els pressupostos i va haver de dimitir al cap de set hores d'haver assumit el càrrec de primera ministra.
Les diferències continuen obertes, ja que el Partit de l'Esquerra reclama entrar al govern, mentre que el Centre rebutja donar-li ministeris. Un possible escenari seria, per tant, un executiu minoritari de Socialdemòcrates i Verds amb suport extern de les altres dues forces. Andersson ha reiterat durant la campanya electoral que està disposada a col·laborar amb tots els partits menys amb els Demòcrates Suecs.